Clausura i premi Miquel Porter al documental "La fuga de los 45"

Finalitza la darrera edició del MIRADOCS 2018 amb el premi Miquel Porter al millor documental realitzat per escoles i universitats. El jurat va estar conformat per Francesc Xavier Navarro del Cineclub Manresa, l'Eva Campos del Cineclub Xiscnèfils de Cerdanyola del Vallès i la Cristina Santacreu del nostre cineclub, el Barcelona Espai de cinema.

El jurat va arribar a la següent  conclusió

 "Producció ingeniosament elaborada. El muntatge fa que tingui un bon ritme i estiguis atent a la història. L'habilitat entrevistadora fa que entenguis el context i el personatge."

I decideix que el premi Miquel Porter del cineclubisme català sigui per "La fuga de los 45" de Cristina Caamaño i realitzat al Master de documental creatiu de la UAB

Van recollir el premi alguns membres de l'equip en la festa final del Miradocs 

Aquest premi està organitzat per l'Associació d'amics de Miquel Porter i la Federació catalana de cineclubs

Ens veiem al MIRADOCS 2019!!!! Visca el cinema documental i Barcelona!!

Les fotos del festival les trobareu aquí

SESSIÓ 17/01/18: 25 CINES / seg

25 CINES / seg 

Direcció: Luis Macias

Espanya, 2017 \ 39 min \ VE

Amb la presència del realitzador.

Fitxa tècnica:

Direcció: Luis Macias

Fotografia: L. Macias / Javier Rapallo

Càmera: L. Macias / Adriana Vila

Edició: Cristobal Fernandez

So: Jonathan Darch

Música: Ross Bolleter

Durant el rodatge d'un documental sobre cinemes abandonats, un conflicte d'interessos entre el director i la productora fan que la pel·lícula no es rodi.

Això no impedirà que el cinema sigui demolit ... Tampoc que es faci un documental sobre ell ... Ni que el director aconsegueixi realitzar la pel·lícula ...

La veu en off dels director llegint el contracte, les trucades de la productora, les imatges de la demolició del cinema, de les sales desballestades fins i tot l'oblit de la taquillera ja jubilada ens parlen de la pèrdua. De la pèrdua dels drets del creador davant els interessos purament econòmics de la indústria o de la pèrdua dels espais de cultura, les sales de cinema, davant l'especulació capitalista...en resum, de la pèrdua d'una manera de fer. La destrucció física i ètica

No obstant, com el mateix director ens puntualitza, 25 cines/seg va més enllà d'un exercici de nostàlgia esdevenint una reflexió sobre la transformació del llenguatge cinematogràfic amb les noves formes de representació audiovisual o l'aparició de nous espais per gaudir del cinema.

I finalment la darrera paradoxa: de la destrucció neix la creació d'una obra que perdurarà en el temps

PREMIS:

DOCUMENTA MADRID, 2017. Premi Millor Curtmetratge nacional

ALCANCES. Festival de Cinema Documental. 2017. Premi Millor Migmetratge.

DIRECTOR

Luis Macías és artista, cineasta, reciclador d'imatges i investigador fílmic. És membre del duo Crater - www.cratercollective.com, i cofundador de CRATER-Lab, un laboratori de cinema analògic independent gestionat per artistes - www.crater-lab.org

Les seves propostes en format fílmic i / o vídeo, es conceben tant per projecció monocanal, com per a performances o instal·lacions.

Paral·lelament desenvolupa tallers teoricopràctics, especialitzats en diferents variants de cinema experimental -apropiació, cinema sense càmera, Súper 8 i 16mm i/o revelats experimentals - tant en escoles de cinema com en centres d'art i museus.

Les seves obres s'han vist en Festivals i Centres d'Art arreu del món

SESSIÓ 18/01/18 ( Màster UAB)

Elmàster del documental creatiu de la UAB ens porta 3 documentals amb una aproximació dels autors a diverses realitats des d'estils molt diferents

Amb la presència de membres dels equips dels diferents documentals, algun representant del Màster de la UAB i del Sindicat de Venedors Ambulants de Barcelona

LA FUGA DE LOS 45

Durada 21 min 2016, Catalunya, VE

Direcció: Cristina Caamaño. Guió: Cristina Caamaño, Carlos Fernández, Javier Málaga, Arturo Aguilar, Eduardo Ortiz Música: Arturo Aguilar

Després de passar més de mitja vida entre reixes, José Antúnez recorda els anys de lluita pels drets dels presos com els millors anys de la seva vida. Els 70 eren temps de canvi a Espanya i la població reclusa no estava disposada a ser la gran oblidada de la Transició. Van decidir prendre les regnes del seu destí i organitzar-se, buscant una solució per a tots ells

Utilitzant diferents tipus de llenguatge audiovisual des del dibuix a imatges d'arxiu es reconstrueix la coneguda fuga de La Model que es va produir al 1978. El narrador, veritable fil conductor, és la veu en off, via telefònica, d'uns dels protagonistes que recorda el que va passar i el context en què la fuga es va produir.

NOSOTROS, LOS NEGROS

Durada 16:30min 2016, Catalunya, VE

Realització: Adrià Rodríguez, Ana Roman, Juan Manuel Ruales, María F. Borregales, Marina Siero, Sebastián Tapia.

El 18 de maig de 2016, la policia grava un vídeo on un manter anomenat Sidil Moctar reacciona davant un atac un policial a la ciutat de Barcelona. El documental busca desmuntar aquesta imatge que s'amaga d'aquests 9 segons :rebuig civil, persecució policial, racisme i la constant lluita d'un col·lectiu de venedors ambulants per defensar la seva dignitat.

El procés de creació d'aquet documental va suposar per a l'equip compartir de primera mà la situació en que es troba el venedors ambulants a Barcelona. Tal com ells mateixos diuen, partir d'aquesta experiència complexa i, com a col·lectiu, arribar al moment de concretar un documental, va ser un autèntic desafiament.

AREA DESCANSO

Durada: 20:31 minuts, 2016, Catalunya, VOE

Direcció, guió, fotografia, so directe i disseny de so, muntatge: Maria Bea Torrell, Pilar Borrajo Ramos, Alejandra del Barrio Cabello, Andriev Mechowski.

El tedi s'apodera de camioners estacionats en àrees de descans. Temps morts d'espera allunyats de la seva família amb l'únic contacte del telèfon mòbil

Aquest documental porta a l'espectador a les àrees de descans i a la gent que hi passa hores esperant, descansat, dormint... Ens adonem, llavors, que són llocs on sembla que tot s'aturi i que la realitat d’a fora només irromp amb les trucades a les seves famílies. Les àrees de descans es converteixen en un no-espai, un no-temps.

SESSIÓ 19/01/18 ( Sessió Retines)

Per tal de dur a terme la mostra Miradocs, el Barcelona Espai de Cinema col·labora habitualment amb altres entitats i amb el món acadèmic i una d’aquestes entitats amb és el Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya (CEESC).

El CEESC va crear la comunitat “Retines”, una web oberta a tots aquells que vulguin contribuir a crear un recull de treballs, recursos i projectes audiovisuals que tinguin una òptica socioeducativa; i de totes les obres presentades cada any, aquelles millor valorades reben el premi Retines.

Al Miradocs d’aquest any volem mostrar les obres millor valorades dins els Premis Retines 2017.

Presentació i col·loqui a càrrec d’algun membre del Col·legi d’Educadors de Catalunya

SOMATICHE

Realització: Gem Bernadó

Catalunya, 2015- 54 mins. 42 s.

SINOPSI:

Documental realitzat en col·laboració amb el Centre Penitenciari Quatre Camins en el que es mostra el treball al voltant de les emocions i la presa de consciència de l’estat amb quatre interns del centre, a través de l’hipoterapia.

Els cavalls i el paisatge esdevenen protagonistes, juntament amb els interns, de la proposta.

SOMNIS I DRETS

Realització: Escola Collasso i Gil

Col·laboració musical: Grup La Llama i Andreu (DJ Lámina)

Catalunya, 2016 – 3 mins. 7 s.

SINOPSI:

A partir de la visualització del documental “Camí a l’escola”, els professors i alumnes del Collasso i Gil, al barri del Raval, treballen els paral·lelismes amb els protagonistes d’aquell documental, posant en valor allò que té el barri on viuen. I ho fan a través de la música, creant un rap amb quina lletra descriuen el seu dia a dia al Raval.

PAIDÓS

Realització: Fundació Pere Tarrés

Projecte Paidós: Cáritas Diocesana de Barcelona, en col·laboració amb la Fundació Pere Tarrés

Catalunya, 2016 – 6 min. 25 s.

SINOPSI:

Amb elements senzills i plens d’originalitat aquest documental ens apropa a un projecte d’acompanyament a famílies al barri de Roquetes.

El projecte s’adreça a famílies en situació de vulnerabilitat, enfortint les seves capacitats a través d’una intervenció integral (tots els membres de la família participen en el projecte), i intensa (es programen accions cada dia de la setmana).

LA LLUNA, LA PRUNA

Realització: El Botó Màgic

Projecte: Aspasim

Catalunya, 2017 – 1 mins. 6 s.

La companyia de contacontes El Botó màgic, formada per persones amb discapacitat intel·lectual, ens canten a través de llenguatge de signes i pictografies La lluna, la pruna, mostrant-nos que una cançó pot ser transmesa des de l’emoció i a través d’altres elements de comunicació.

SESSIÓ 23/01/18: CLASSE MAGISTRAL DE PERE ALBERÓ : CINEMA EN SABATILLES

“Quan algú fa servir aquella expressió que alguna cosa sembla de pel·lícula, immediatament pensem en alguna cosa extraordinària, fins a l’extrem de semblar inversemblant o superlativa.

És difícil pensar que el cinema es pot fer amb les coses més insignificants del nostre voltant i, curiosament, així va néixer, amb tots els membres de la família Lumière en situacions d’allò més casolanes. La indústria ha relegat tot aquest món a l’àmbit de l’amateur, però molts cineastes ens han fet veure que amb les insignificances del seu voltant podien fer grans pel·lícules, que tot depenia de la manera en què eren mirades i el sentit que se’ls hi donava.

Hi ha alguna cosa de la qual puguem parlar amb més propietat que del que està al nostre votant i forma part del nostre dia a dia? Igual només cal mirar-ho amb altres intencions per veure les històries que pot contenir”.

Pere Alberó

Pere Alberó, llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Va desenvolupar el seu doctorat al voltant de la tragèdia grega i la seva pervivència en l’obra de directors com Theo Angelopoulos, Andrei Tarkovski i Pier Paolo Pasolini.

Va ser assistent de direcció a La mirada d’Ulises de Theo Angelopoulos sobre la que va publicar un monogràfic a l’Editorial Paidós.

Ha dirigit els llargmetratges documentals Oliete, un pueblo de otra España (2000-2004); Una mirada sobre el prado que llora (2001-2004) i En el camino de Esmirna (2004-2008). Editats en DVD pe Intermedio.

Ha impartit classes de ficció i documental a diverses universitats i escoles de cinema i és col·laborador habitual a publicacions culturals espanyoles i gregues com Viejo Topo, Caimán cuadernos o Nosferatu. Ha publicat també diversos llibres individuals i col·lectius.

Actualment és el director acadèmic de l’Escola de Cinema de Barcelona.

SESSIÓ 24/01/2018: (Sessió ESCAC)

L’EscolaSuperior de Cinematografia i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) organitza un Màster de Cinema Documental i Societat per tal de formar professionals del món audiovisual o bé de les ciències humanes i socials en la plasmació fílmica de la realitat social que ens envolta.

L’objectiu és oferir a l'alumne les principals eines del llenguatge documental, per tal que pugui trobar el seu propi camí creatiu i desenvolupar les seves pròpies obres audiovisuals, fent-les viables i visibles

Aquests trets són presents en el projecte seleccionat, realitzat per una alumne del Màster i produït per ESCAC Films, que ens dona a conèixer un àmbit poc coneguts del nostre país ressaltant-ne, més enllà de la seva localització, els trets universal i humà.

ENTRE LA OLA Y LA ROCA

Durada: 89 minuts

Llengua: diàlegs en gallec i castellà

Producció: ESCAC Films, 2017

EQUIP TÈCNIC

Direcció: MANUEL LÓGAR

Guió: MANUEL LÓGAR

Director de Fotografia: MAEL SANTIAGO, en color

Muntatge: MANUEL LÓGAR

Director de Producció: DAVID SCHONWALD

Disseny de so: MARTÍ ALBERT / POL PLANA / JÚLIA BENACH

Musica: NICOLO PAGANINI.

SINOPSI

A Muxía, a la Costa da Morte gallega, els percebeiros es juguen la vida cada dia passejant-se en precari equilibri per penya-segats i illots, a la recerca del preuat marisc les vendes del qual els permetran malviure.

Una magnifica fotografia ens permet gaudir de la bellesa salvatge d’aquest peculiar paisatge, una vora de mar agresta i accidentada, batuda a cada moment per marors i tempestes. Enmig de les onades, sovint violentes, l’home tant fràgil com resistent, sobreviu.

Els concisos testimonis dels percebeiros palesen la duresa d’aquesta quotidianitat. Un treball de persones vivint al límit, tant econòmic com vital. Certament, no tenen una vida fàcil, la seva fràgil economia es veu contínuament amenaçada per factors diversos i la seva posició social es situa quasi be al marge. Ens ho expliquen molt bé tots aquells que intervenen en el documental: María Carrera, Félix i Ramón Vilela, Ángel Lema, Toñico Haz, Pi, Pablo Fernández, Mª del Mar Campos, amb les seves paraules.

Tretze anys després de la tragèdia del Prestige, aquest documental reflecteix la relació actual entre l'home i el mar, l'home i el seu entorn.

El director, Manuel Lógar va néixer l’any 1993 a la Coruña. Ha cursat els seus a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC). Interessat per la direcció i el muntatge, s’ha especialitzat en documentals i aquest film és el seu projecte de grau i opera prima.

SESSIÓ 25/01/2018: (Sessió ECIB)

L’ECIB,Escola de Cinema de Barcelona, porta més de 20 anys formant alumnes en els diversos oficis de la professió cinematogràfica. Molts d’ells ocupen avui papers de relleu dins de la Indústria del Cinema i la TV.

Presentació i col·loqui a càrrec de l’ECIB i de membres dels equips dels documentals

CANIS LUPUS

Direcció: Oriol Cervera Subirats

Catalunya, 2017 \ 18 min \ VO cat/cast

Fitxa tècnica:

Dirección y guión: Oriol Cervera

Dirección de fotografía: Alessio Aliprandi y Luis Martínez Macías

Asistente de fotografía: Anderson Ramírez

Dirección artística:Sabrina Marín

Diseño gráfico: Alessio Aliprandi

Sonido directo: Angelina Foschini y Mary Bohórquez

Montaje: Camila Ausente

Postproducción de audio: Angelina Foschini y Mary Bohórquez

Corrección de color: Camila Ausente

Sinopsis

Canis lupus és un documental amb una mirada d’autor. Una pel·lícula sobre el perquè de la necessitat de tenir mascotes en la societat contemporània. Una reflexió a través de personatges relacionats mitjançant una perruqueria canina de luxe a Barcelona, on els gossos són pentinats i vestits a l’ última moda. Descobreix com hem convertit al llop ferotge dels contes en un chihuahua amb tutú.

LA PARTIDA

Direcció: Marta de la Fuente Molinero

Catalunya, 2017\ 12 min\ VE

Ficha técnica:

Direcció: Marta de la Fuente Molinero

Fotografia: Maximiliano Martínez

Muntatge: Amina Muniz

So directe: Ángel Hernández

Post producció So: Esteban Monge

Disseny gràfic: Alessio Aliprandi

Productora: Dos Mentes

Co productora: Etcétera Films

Quatre malalts terminals ens porten a reflexionar sobre la mort, el sentit de la vida, les últimes voluntats que tots nosaltres haurem d’afrontar en els darrers moments de la nostra existència.

Aquesta reflexió es fa de forma pacífica i fins i tot lluminosa, què contrasta amb l’ardu tema de la mort, donat que a través del Proyecto Croupier – 34 naips que contenen afirmacions relacionades amb les últimes voluntats al final de la vida- , es van desgranant els records, els pensaments, les creences i les conviccions que tenen aquests pacients a l’hora d’afrontar els seus darrers moments.

CLARA

Direcció: Natalia María Gil

Catalunya, 2017\24 min\ VE

Ficha Técnica

Guión y Dirección: Natalia María Gil

Edición: Natalia María Gil

Cámaras: Natalia María Gil, Rodrigo Herrera, Fernanda Leitao

Sonido: Katherin Delgado Franco

Ayudante de dirección: Fernanda Leitao

Producción: Rosalecia Pascazi

Una producción de ECIB. Escola de cinema de Barcelona

Ficha artística

Clara Eugenia Lemos

"Clara" és la recerca del món personal de Clara Eugenia Lemos, una dona que va conviure durant la seva infantesa amb l’escriptor Andrés Caicedo, nascut a Cali (Colombia) l’any 1951 i que es va treure la vida als 25 anys promulgant que "viure més dels 25 era una insensatesa". Clarisol com ell li deia als seus 12 any va ser la inspiració per a la seva novel·lla ¡Qué viva la música!, un relat carregat d’excessos i transgressions inspirades en les vivències amb ella i els seus amics. Passats els anys després de la publicació del llibre, Clara es va convertir en un misteri quan va desaparèixer de Colòmbia durant la seva joventut. El documental és una reflexió i una trobada amb la Clara a la ciudad de Barcelona, on aquesta intenta explicar la imatge del seu passat al costat de l’escriptor.

SESSIÓ 26/01/2018: EL DOCUMENTAL FAVORIT DE PACO POCH: INNISFREE

Paco Poch.- Doctor en Comunicació Audiovisual (UPF). MB (IESE). Llicenciat en Història Moderna (UB). Diplomado en fotografía (IPEF).

Nascut a Igualada el 1951. Ha treballat com a fotògraf cultural i com a director de producció. Ha produït diversos llargmetratges i documentals per a cinema i televisió, dirigits per Jordi Cadena, Isaki Lacuesta, José Luis Guerin, Manuel Huerga ... Com a distribuïdor ha portat directors tan personals com Eugène Green, Denis Côté, Sharunas Bartas, Jessica Hausner, Béla Tarr, Ermanno Ormi...

El 1991 va rebre, a Barcelona, el Premi Nacional de Cinematografia. Exerceix la gestió cultural, la consultoria, la producció (Mallerich Films) i la distribució (Paco Poch Cinema). Imparteix cursos de producció a la Universitat Pompeu Fabra. Dirigeix la Càtedra Pierre Cardin i és membre del consell assessor de la revista Serra d'Or.

En Paco Poch és un a la industria del cinema. Des de sempre ha apostat per donar una oportunitat a nous creadors i per portar cinema de grans autors però poc coneguts pel gran públic. Gràcies a ell, les nostres pantalles i el públic ha tingut l'oportunitat de descobrir veritables joies cinematogràfiques

La tasca d'aquest tipus de productor i distribuïdor avui dia és imprescindible per enriquir el moltes vegades, trist i monòton panorama de les nostres sales

Presentació i col·loqui a càrrec de Paco Poch

INNISFREE

El 1989, José Luis Guerin va viatjar a Irlanda a la recerca de l'Innisfree místic de John Ford, buscant rastres de L'Home Tranquil en una gran Irlanda rural molt canviada. Innisfree explora la diferència entre llavors i ara; entre la memòria i la realitat; i entre el cinema narratiu clàssic i el documental d'observació.

España | 1990 | 110 minuts VOSE

Direcció, guió, muntatge: José Luis Guerin. Fotografia Gerard Gomerzano, Jesús Somi. Editing: José Luis Guerin. Producció Paco Poch.

“Esa película surge de un encuentro con un grupo de personas que vivían en un pueblo colgado de Irlanda, y que me sedujo en sí mismo. Me interesó cómo esa gente que vivía en una sociedad rural tan perdida, conservaba de manera tan viva un imaginario colonizado por los sueños del cine americano. O sea, que más que el recuerdo cinéfilo de "El hombre tranquilo", que me gustó muchísimo, lo que me interesaba era contar como una comunidad había asumido el rodaje del film como una cultura propia, y el cine como un legado vivo” (extracte entrevista apareguda a Cine Máldito sep 2016) “En Innisfree está la búsqueda de encontrar la historia en los otros, es decir, de que no todo surja de mi sino en un “pacto con lo accidental”, con otros personajes en quienes yo debo encontrar la historia” (extracte entrevista al blog ¿qué fue de? Maig 2015)

Premi Miquel Porter del cineclubisme català per a "Revelar" de Ana Elena Tejera

Finalitza el nostre MIRADOCS 2017 amb el lliurament del premi Miquel Porter. us deixem l'acta del jurat i ens acomiadem fins a la vuitena edició.

"El jurat del premi Miquel Porter del cineclubisme català, reunit al restaurant Mama Cafè el dissabte 20 de gener 2017 ha visionat els documentals presentats a concurs dins la Mostra "MIRADOCS. Mirades documentals des de Barcelona". El jurat està conformat per Jordi Mena del Cineclub Xiscnèfils de Cerdanyola del Vallès, Joaquim Roqué del Cineclub Amics del Cinema de la Vall de Ribes de Ribes de Freser i Pere Carol, representant el cineclub organitzador de la mostra, Cineclub Barcelona Espai de Cinema.

El jurat considera el film guanyador com un exemple en el trencament dels tòpics sobre les persones immigrants fent-les més properes i humanes així com reivindicant la seva capacitat per a l'art i la creació. El film és un clar exemple del poder de la imatge en quant que aquesta pot recordar i també pot denunciar. El jurat vol ressaltar que el documental conté una narració molt ben estructurada amb ritme, tensió dramàtica i contingut poètic posant cara als drames individuals dels manters a la ciutat de Barcelona. La forma del documental, subratllada per un encertat blanc i negre ajuda al documentat a adquirir una forma artística.

Per aquests motius decidim atorgar el Premi Miquel Porter del cineclubisme català al film representant l'ECIB, Escola de cinema deBarcelona, "Revelar" de Ana Elena Tejera."

El premi està organitzat per la Federació Catalana de Cineclubs i l'Associació d'Amics de Miquel Porter

18/01/2017. Sessió inaugural. "A la puta Strasse"

Sessió 18 de gener

19:30h

 A LA PUTA STRASSE. 2o ACTO

Amb la presència de la realitzadora i d'alguns dels seus protagonistes

Catalunya, 2015/70 min/VOC-E

Direcció i guió: Anna Cervera; Producció: De verité Produccions; Fotografia: Gerardo García; Muntatge: Eduard Miró; Disseny de so: Hamid E. Martin.

SINÒPSI

El temple de la bohèmia de Barcelona tanca les seves portes l‘1 de novembre de 2013. Aquesta nit i per última vegada, els antics clients es troben al bar “2º Acto”, situat en un carrer amagat en el cor del Barri Gòtic. En aquest cau s’han refugiat artistes i bohemis des de fa gairebé 20 anys i s’han viscut situacions de tota mena amb tot tipus de clients: pintors, músics del Liceu, jutges, músics de carrer, artistes i, fins i tot, policies fora de servei. El documental és un retrat del teixit social i artístic del barri gòtic actual, herència del moviment underground dels anys 80 i 90, que ha quedat diluït arran de la desaparició del bar “2º Acto”, un del últims reductes d’espai de llibertat.

“A la puta strasse. 2º Acto és un homenatge a les vides alternatives, a l’art i a la música d’una època, que ja és història de Barcelona. Viure en ple barri gòtic de Barcelona no és només trobar-se enmig de turistes en Babia. Hi havia un racó amagat on les persones de veritat es trobaven per refugiar-se de la vanalitat i de les seves pròpies vides. Era el bar “Segundo Acto”. Al cap d’un any d’haver-lo descobert, l’Emilio ja comentava que es trobava cansat de la vida nocturna i que la salut l’obligava a viure més de dia. I ja es començava a parlar d’un possible traspàs. “La varietat de clients amb solera em va atrapar des del primer moment. Vaig voler submergir-me de ple en l’ambient més real que havia vist al barri des de que havia arribat”. Anna Cervera

Aquestes paraules de la directora són el reflex del que veurem. Un documental que es converteix en crònica imprescindible d'una Barcelona, que en alguns barris, està desapareixent a marxes forçades. Un retrat, des del cor, no només a un bar, sinó a unes persones lliures, que des de la diferència van crear un espai de trobada. Segur que molts de nosaltres hem tingut la immensa sort d'haver-ne trobat un “2o Acto” a la nostra vida, almenys durant un temps.

19/01/2017. Sessió documental ESCAC

Sessió 19 de gener

19:30h

SESSIÓ ESCAC

L'EscolaSuperior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya presenta dos dels seus treballs del Projecte de Graduació de l'ESCAC

Amb la presència dels directors i algun membre de l'ESCAC.

HISTORIAS DE LA RABASSADA

Catalunya, 2016 / 28 min. / VE

Direcció, Guió i Direcció de producció.: Ferrán Romeu Sunyer; Guió: Juan González; Fotografía: Víctor Català; Muntatge: Anaïs Urraca; Direcció deproducció: Oriol Vilalta; So: Alberto Martínez; Música: Moondog, Eden Ahbez, Robbie.

SINÒPSI:Documental que tracta de l'antic casino de Barcelona, situat a la carretera de la Rabassada, vist a través de la mirada del seu actual inquilí, Andrei, un rodamón rus, que ens presenta les restes del que va ser el gran somni de la burgesia catalana de principis del segle XX.

Veient Historias de la Rebassada, a part de mirar pel forat del pany cap a un món que ja no ens pertoca, i que, perquè no dir-ho, cap a un món que ens fascina i ens evoca un temps suposadament millor, es fa palpable la gran ironia del destí al deixar que l'espectador passi de ser un simple voyeur de magnificències pretèrites d'una burgesia benestant ja desapareguda a endinsar-se en un espai recuperat de manera implacable per a la natura de la mà d'en Sergei, un rodamón que ho ha perdut tot, que viu com pot entre les runes del Gran Casino i que es converteix, sense ser massa conscient, en una magnífica metàfora de la fugacitat del poder material.

SASHA

Catalunya, 2016 / 54 min. / VC- VOSC

Director, guió i muntatge: Fèlix Colomer; Fotografia: Pep Bosch; Muntatge: Guiu Vallvé; Direcció de producció: Alexander Ponomarov; So: Victor Tort, Música: Joaquim Badia

SINÒPSI: Sasha, un nen de vuit anys, viu a Ucraïna amb la seva mare i els seus cinc germans. Conviuen en un dia a dia de misèria, pobresa e insuficiència en tots els sentits, complicat, encara més, per la guerra actual del seu país. Sasha deixa enrere aquesta situació per arribar a Catalunya i viure un estiu amb una família catalana. Què descobrirà?

A qui coneixerà? Com l'afectarà? Com ho viurà? Totes aquestes preguntes s'aniran plantejant al llarg de la pel·lícula.

.

Tal i com explicava el seu director en un programa de radio fa només uns dies, quan buscava una idea pel projecte documental de final de curs es va trobar que tenia ben a prop la història d'en Sasha. Sasha és com un cosí per a en Félix Colomer perquè són els seus oncles qui acullen aquest nen ucraïnès a casa seva dos cops l'any dins del programa d'acollides de l'ONG TANU. Sasha porta una vida a Nikopol i una altra ben diferent a Mallorca, lloc de vacances quan s'està amb la seva segona família, i el documental no és altra cosa que el viatge d'anada i tornada d'aquest nen entre aquests dos mons tan oposats. Amb la naturalitat pròpia dels nens, amb una posada en escena sense grans grandiloqüències però de gran bellesa i amb uns diàlegs que tot i semblar pautats en algun moment són d'una gran veracitat i emocions a flor de pell, Sasha va donant resposta a tot un seguit d'inquietuds i incerteses sobre si realment funcionen aquests projectes d'acollida i deixa oberta la pregunta (i l'esperança) de què farà en quan tingui 18 anys: es quedarà a Ucraïna o vindrà a estudiar aquí? Gens fàcil de predir...

Sasha acaba de rebre la Menció Especial de Documental en el darrer Festival de Valladolid.

20/01/2017. Escola de Cinema de Barcelona (ECIB)

Sessió 20 de gener

19.30h.

Sessió proposada per l'Escola de Cinema de Barcelona (ECIB)

L’ECIB és una escola que ofereix una formació cinematogràfica integral. L'objectiu és possibilitar que l’alumne desenvolupi el seu potencial sense limitacions, a partir d’una experiència transversal que aglutina les diferents especialitats fílmiques, ficció, animació i documental.

Amb la presència dels realitzadors i un membre de l'ECIB

REVELAR

Catalunya 2016. 20min

Direcció, guió, edició i càmera: Ana Elena Tejera; Música: Antonio Farman, Edu Libra; Càmares: Rodrigo Herrera, Katherin Delgado Franco, Weija Meng, Josep Hernández; So: Natalia Gil, Rosalecia Pascazi, Katherin Delgado Franco; Veu en off: Antonio Farman, Lamine Bathily.

Sinopsi: Revelar proposa una reflexió del col·lectiu dels “Top Manta”, a través d'un diari fotogràfic fet per ells mateixos amb càmeres de 35mm.

Les seves fotografies parlen sobre les seves experiències més íntimes; les seves vivències quotidianes, les seves il·lusions i les seves frustracions.

Revelar és fer visible allò que habitualment queda amagat en la rutina de les imatges en moviment. El documental planteja, en blanc i negre, la situació de manters i venedors ambulants des d'un plantejament estètic que els brinda l'oportunitat de ser visibles, de ésser revelats.

SINONIMIAS

Catalunya 2016, 25 min

Direcció, Guió, Edició, càmera, so, investigació i veu en off: Katherin Delgado Franco, Investigació: Fernanda Cunha, Càmeres: Rodrigo Herrera, Fernanda Cunha, Ana Elena Tejera i Jean Paul Sánchez.

Sinopsi: Sinonimias, és un viatge personal darrera les petjades d'Anita la fantàstica, una dona de 76 anys que ha perdut la memòria i ha desaparegut a Barcelona. La seva recerca ens conduirà al record i la rememoració d'una geografia i un context ben diferent: Colòmbia, un país que ha estat víctima d'un conflicte armat durant més de 50 anys i que ha sobreviscut en la des-memòria.

La sinonimia és una relació d'identitat entre elements diferents. Moments, espais, situacions que conviuen en la distància aparentment allunyats els uns dels altres. Katherin Delgado construeix la trena que fa possible lligar els casos des desapareguts de la guerra civil colombiana amb una dona del barri de Poble Nou que, afectada per l'Alzheimer desapareix d'un dia per l'altre. La importància de recordar per continuar existint en una Colòmbia que re-sorgeix de la seva història de violència. Uns veïns que busquen a una persona que era part del seu dia a dia. Trobar als desapareguts forma part de la preservació de la nostra memòria col·lectiva.

24/01/2017. Masterclass amb Núria Esquerra. "El muntatge en documental: escriure la pel·lícula en el muntatge"

Sessió 24 de gener: MASTERCLASS

19:30h

"El muntatge en documental: Escriure la pel·lícula en el muntatge"

Encara que hi pugui haver una línia argumental, en un documental el guió pot veure's modificat per la pròpia realitat en la que un es troba quan roda i és d'aquesta manera que seguir un guió de manera estricta és molt complicat, d'aquí que finalment acabi sent el muntatge el que escriu la pel·lícula.

Núria Esquerra

Com a muntadora de cinema ha treballat en més de 20 llargmetratges la majoria d'ells documentals. Entre ells destaquen les pel·lícules de José Luis Guerin: "En construcción" (2001), "Unas fotos en la ciudad de Sylvia" (2007), "En la ciudad de Sylvia" (2007), "Correspondències Jonas Mekas-J.L. Guerin" (2011); la col·laboració amb Joaquim Jordà a "Veinte años no es nada" (2005) i "Més enllà del mirall" (2006); "El nens de Rússia" (2002) de Jaime Camino; "Tierra negra" (2004) i "El foso" (2012) de Ricardo Iscar, o produccions internacionals com "Cuchillo de Palo" (2010) de Renate Costa, i "L'Amatore" (2016) de Maria Mauti.

A part del muntatge, des del 2007 col·labora de forma continuada amb el director José Luis Guerin en la producció dels seus projectes (les vídeo instal·lacions "Las mujeres que no conocemos", Bienal d'Art de Venècia 2007; "La dama de Corinto", Museo de Arte Contemporáneo Esteban Vicente de Segovia 2010 i Centre Georges Pompidou 2012; i la producció de "Unas fotos en la ciudad de Sylvia" (2007), "Dos cartas a Ana" (2010), "Recuerdos de una mañana" (2011), i "La academia de las musas" (2015) ja al càrrec de la productora del director P.C. Guerin & Orfeo Films.

És docent de muntatge tant teòric com pràctic a l'Idec-Universitat Pompeu Fabra, l'escola privada de cinema Bande À Part i l'ECAM de Madrid.

25/01/2017. Sessió "Retines"

Sessió 25 de gener:

19:30h

SESSIÓ RETINES

Per tal de dur a terme la mostra Miradocs, el Barcelona Espai de Cinema col·labora habitualment amb altres entitats i amb el món acadèmic. Aquest any hem volgut fer present la tasca que fan els educadors i educadores socials en el seu dia a dia, per aquest motiu hem comptat amb el Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya (CEESC).

ElCEESC va crear la comunitat “Retines”, una web oberta a tots aquells que vulguin contribuir a crear un recull de treballs, recursos i projectes audiovisuals que tinguin una òptica socioeducativa.; i de totes les obres presentades cada any, aquelles millor valorades reben el premi Retines.

Al Miradocs d’aquest any volem mostrar les obres millor valorades dins els Premis Retines 2016.

VIDEOCURRÍCULUM

Catalunya, 2016 / 3 min.

Idea: Mercè Aranda

Realització: Mercé Aranda I Alba Blase

SINOPSI:

Qui és un educador o una educadora social? Quines habilitats, coneixements i aptituds ha de tenir? D’una forma senzilla i original, aquest curt ens fa conèixer aquesta disciplina professional.

TIRETADES, SALUT DE COLORS

Catalunya, 2016 / 11 min.

Idea: Tiretades. Documental participatiu

Realització: Fora de Quadre

SINOPSI:Com podem fer que l’estada hospitalària d’un infant sigui més lleugera...? a Tiretades ens mostren com a través de l’expressió plàstica s’aconsegueix fer l’entorn d’un hospital més agradable i millorar el benestar dels infants que pateixen un procés de malaltia.

PROTESTO

Catalunya, 2016 – 5 min.

Projecte de: Associació per a Joves TEB

Idea: Col.lectiu de rap La Llama

Gravació i muntatge: Christian Tuazon aka Chino & MindGame Films

SINOPSI: Els carrers del Raval serveixen d’entorn per a la protesta, per cridar contra tot allò que els governants ens estan prenent com a ciutadans, com a societat... la llei “mordassa”, les retallades en drets socials, ... Aquest curt ens convida a sortir al carrer i fer arribar als polítics que no tot s’hi val i que no ens quedarem impassibles davant les decisions que ens perjudiquen.

I LOVE LLEIDA

Projecte de: Ajuntament de Lleida en col·laboració amb la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya (ANIMAC).

Gravació i muntatge: joves d’entre 12 i 18 anys de Lleida en col·laboració amb Cactusoup. Catalunya, 2015 – 4 mins. 43 s.

I Love Lleida tracta la identitat, l’arrelament i el valor de la vida al barri i forma part de Mirades al futur a través de l’art, un projecte socioeducatiu amb adolescents i joves a través del treball educatiu de carrer i combinant diferents tècniques artístiques. El treball educatiu troba amb el vídeo, una metodologia artística amb la que vehicular-se i s’acaba produint un treball final de projecció del treball emocional d’apoderament i resiliència dels infants i joves participants.

PERIPLUS, UN VIATGE DE CREIXEMENT I DESCOBERTA

Idea original de: Comusitària

Gravació i muntatge: Guillem Roma. Catalunya, 2016 – 21 mins. 25 s.

Reportatge complert de Periplus en concert, un procés i proposta de Comusitària que uneix els projectes 4Cordes de Mataró i la Riborquestra de Ciutat Vella de Barcelona. A través dels seus protagonistes, el document demostra que la música és també una eina socioeducativa on es pot treballar l'apoderament, el creixement i enriquiment personals.