2010,2012, 2013, 2014, 2015, 2017,

28 de des. 2017

SESSIÓ 23/01/18: CLASSE MAGISTRAL DE PERE ALBERÓ : CINEMA EN SABATILLES

Quan algú fa servir aquella expressió que alguna cosa sembla de pel·lícula, immediatament pensem en alguna cosa extraordinària, fins a l’extrem de semblar inversemblant o superlativa.
És difícil pensar que el cinema es pot fer amb les coses més insignificants del nostre voltant i, curiosament, així va néixer, amb tots els membres de la família Lumière en situacions d’allò més casolanes. La indústria ha relegat tot aquest món a l’àmbit de l’amateur, però molts cineastes ens han fet veure que amb les insignificances del seu voltant podien fer grans pel·lícules, que tot depenia de la manera en què eren mirades i el sentit que se’ls hi donava.
Hi ha alguna cosa de la qual puguem parlar amb més propietat que del que està al nostre votant i forma part del nostre dia a dia? Igual només cal mirar-ho amb altres intencions per veure les històries que pot contenir”.
Pere Alberó

Pere Alberó, llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Va desenvolupar el seu doctorat al voltant de la tragèdia grega i la seva pervivència en l’obra de directors com Theo Angelopoulos, Andrei Tarkovski i Pier Paolo Pasolini.
Va ser assistent de direcció a La mirada d’Ulises de Theo Angelopoulos sobre la que va publicar un monogràfic a l’Editorial Paidós.
Ha dirigit els llargmetratges documentals Oliete, un pueblo de otra España (2000-2004); Una mirada sobre el prado que llora (2001-2004) i En el camino de Esmirna (2004-2008). Editats en DVD pe Intermedio.
Ha impartit classes de ficció i documental a diverses universitats i escoles de cinema i és col·laborador habitual a publicacions culturals espanyoles i gregues com Viejo Topo, Caimán cuadernos o Nosferatu. Ha publicat també diversos llibres individuals i col·lectius.

Actualment és el director acadèmic de l’Escola de Cinema de Barcelona.

Cap comentari:

Publica un comentari