2010,2012, 2013, 2014, 2015, 2017,

15 de des. 2016

18/01/2017. Sessió inaugural. "A la puta Strasse"

Sessió 18 de gener
19:30h

 A LA PUTA STRASSE. 2o ACTO

Amb la presència de la realitzadora i d'alguns dels seus protagonistes

Catalunya, 2015/70 min/VOC-E
Direcció i guió: Anna Cervera; Producció: De verité Produccions; Fotografia: Gerardo García; Muntatge: Eduard Miró; Disseny de so: Hamid E. Martin.

SINÒPSI

El temple de la bohèmia de Barcelona tanca les seves portes l‘1 de novembre de 2013. Aquesta nit i per última vegada, els antics clients es troben al bar “2º Acto”, situat en un carrer amagat en el cor del Barri Gòtic. En aquest cau s’han refugiat artistes i bohemis des de fa gairebé 20 anys i s’han viscut situacions de tota mena amb tot tipus de clients: pintors, músics del Liceu, jutges, músics de carrer, artistes i, fins i tot, policies fora de servei. El documental és un retrat del teixit social i artístic del barri gòtic actual, herència del moviment underground dels anys 80 i 90, que ha quedat diluït arran de la desaparició del bar “2º Acto”, un del últims reductes d’espai de llibertat.

A la puta strasse. 2º Acto és un homenatge a les vides alternatives, a l’art i a la música d’una època, que ja és història de Barcelona. Viure en ple barri gòtic de Barcelona no és només trobar-se enmig de turistes en Babia. Hi havia un racó amagat on les persones de veritat es trobaven per refugiar-se de la vanalitat i de les seves pròpies vides. Era el bar “Segundo Acto”. Al cap d’un any d’haver-lo descobert, l’Emilio ja comentava que es trobava cansat de la vida nocturna i que la salut l’obligava a viure més de dia. I ja es començava a parlar d’un possible traspàs. “La varietat de clients amb solera em va atrapar des del primer moment. Vaig voler submergir-me de ple en l’ambient més real que havia vist al barri des de que havia arribat”. Anna Cervera

Aquestes paraules de la directora són el reflex del que veurem. Un documental que es converteix en crònica imprescindible d'una Barcelona, que en alguns barris, està desapareixent a marxes forçades. Un retrat, des del cor, no només a un bar, sinó a unes persones lliures, que des de la diferència van crear un espai de trobada. Segur que molts de nosaltres hem tingut la immensa sort d'haver-ne trobat un “2o Acto” a la nostra vida, almenys durant un temps.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada