2010,2012, 2013, 2014, 2015, 2017

15 de des. 2016

18/01/2017. Sessió inaugural. "A la puta Strasse"

Sessió 18 de gener
19:30h

 A LA PUTA STRASSE. 2o ACTO

Amb la presència de la realitzadora i d'alguns dels seus protagonistes

Catalunya, 2015/70 min/VOC-E
Direcció i guió: Anna Cervera; Producció: De verité Produccions; Fotografia: Gerardo García; Muntatge: Eduard Miró; Disseny de so: Hamid E. Martin.

SINÒPSI

El temple de la bohèmia de Barcelona tanca les seves portes l‘1 de novembre de 2013. Aquesta nit i per última vegada, els antics clients es troben al bar “2º Acto”, situat en un carrer amagat en el cor del Barri Gòtic. En aquest cau s’han refugiat artistes i bohemis des de fa gairebé 20 anys i s’han viscut situacions de tota mena amb tot tipus de clients: pintors, músics del Liceu, jutges, músics de carrer, artistes i, fins i tot, policies fora de servei. El documental és un retrat del teixit social i artístic del barri gòtic actual, herència del moviment underground dels anys 80 i 90, que ha quedat diluït arran de la desaparició del bar “2º Acto”, un del últims reductes d’espai de llibertat.

A la puta strasse. 2º Acto és un homenatge a les vides alternatives, a l’art i a la música d’una època, que ja és història de Barcelona. Viure en ple barri gòtic de Barcelona no és només trobar-se enmig de turistes en Babia. Hi havia un racó amagat on les persones de veritat es trobaven per refugiar-se de la vanalitat i de les seves pròpies vides. Era el bar “Segundo Acto”. Al cap d’un any d’haver-lo descobert, l’Emilio ja comentava que es trobava cansat de la vida nocturna i que la salut l’obligava a viure més de dia. I ja es començava a parlar d’un possible traspàs. “La varietat de clients amb solera em va atrapar des del primer moment. Vaig voler submergir-me de ple en l’ambient més real que havia vist al barri des de que havia arribat”. Anna Cervera

Aquestes paraules de la directora són el reflex del que veurem. Un documental que es converteix en crònica imprescindible d'una Barcelona, que en alguns barris, està desapareixent a marxes forçades. Un retrat, des del cor, no només a un bar, sinó a unes persones lliures, que des de la diferència van crear un espai de trobada. Segur que molts de nosaltres hem tingut la immensa sort d'haver-ne trobat un “2o Acto” a la nostra vida, almenys durant un temps.



19/01/2017. Sessió documental ESCAC

Sessió 19 de gener
19:30h

SESSIÓ ESCAC

L'EscolaSuperior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya presenta dos dels seus treballs del Projecte de Graduació de l'ESCAC

Amb la presència dels directors i algun membre de l'ESCAC.

HISTORIAS DE LA RABASSADA

Catalunya, 2016 / 28 min. / VE

Direcció, Guió i Direcció de producció.: Ferrán Romeu Sunyer; Guió: Juan González; Fotografía: Víctor Català; Muntatge: Anaïs Urraca; Direcció deproducció: Oriol Vilalta; So: Alberto Martínez; Música: Moondog, Eden Ahbez, Robbie.

SINÒPSI:Documental que tracta de l'antic casino de Barcelona, situat a la carretera de la Rabassada, vist a través de la mirada del seu actual inquilí, Andrei, un rodamón rus, que ens presenta les restes del que va ser el gran somni de la burgesia catalana de principis del segle XX.

Veient Historias de la Rebassada, a part de mirar pel forat del pany cap a un món que ja no ens pertoca, i que, perquè no dir-ho, cap a un món que ens fascina i ens evoca un temps suposadament millor, es fa palpable la gran ironia del destí al deixar que l'espectador passi de ser un simple voyeur de magnificències pretèrites d'una burgesia benestant ja desapareguda a endinsar-se en un espai recuperat de manera implacable per a la natura de la mà d'en Sergei, un rodamón que ho ha perdut tot, que viu com pot entre les runes del Gran Casino i que es converteix, sense ser massa conscient, en una magnífica metàfora de la fugacitat del poder material.


SASHA
Catalunya, 2016 / 54 min. / VC- VOSC

Director, guió i muntatge: Fèlix Colomer; Fotografia: Pep Bosch; Muntatge: Guiu Vallvé; Direcció de producció: Alexander Ponomarov; So: Victor Tort, Música: Joaquim Badia

SINÒPSI: Sasha, un nen de vuit anys, viu a Ucraïna amb la seva mare i els seus cinc germans. Conviuen en un dia a dia de misèria, pobresa e insuficiència en tots els sentits, complicat, encara més, per la guerra actual del seu país. Sasha deixa enrere aquesta situació per arribar a Catalunya i viure un estiu amb una família catalana. Què descobrirà?
A qui coneixerà? Com l'afectarà? Com ho viurà? Totes aquestes preguntes s'aniran plantejant al llarg de la pel·lícula.
.
Tal i com explicava el seu director en un programa de radio fa només uns dies, quan buscava una idea pel projecte documental de final de curs es va trobar que tenia ben a prop la història d'en Sasha. Sasha és com un cosí per a en Félix Colomer perquè són els seus oncles qui acullen aquest nen ucraïnès a casa seva dos cops l'any dins del programa d'acollides de l'ONG TANU. Sasha porta una vida a Nikopol i una altra ben diferent a Mallorca, lloc de vacances quan s'està amb la seva segona família, i el documental no és altra cosa que el viatge d'anada i tornada d'aquest nen entre aquests dos mons tan oposats. Amb la naturalitat pròpia dels nens, amb una posada en escena sense grans grandiloqüències però de gran bellesa i amb uns diàlegs que tot i semblar pautats en algun moment són d'una gran veracitat i emocions a flor de pell, Sasha va donant resposta a tot un seguit d'inquietuds i incerteses sobre si realment funcionen aquests projectes d'acollida i deixa oberta la pregunta (i l'esperança) de què farà en quan tingui 18 anys: es quedarà a Ucraïna o vindrà a estudiar aquí? Gens fàcil de predir...

Sasha acaba de rebre la Menció Especial de Documental en el darrer Festival de Valladolid.




20/01/2017. Escola de Cinema de Barcelona (ECIB)

Sessió 20 de gener
19.30h.

L’ECIB és una escola que ofereix una formació cinematogràfica integral. L'objectiu és possibilitar que l’alumne desenvolupi el seu potencial sense limitacions, a partir d’una experiència transversal que aglutina les diferents especialitats fílmiques, ficció, animació i documental.


Amb la presència dels realitzadors i un membre de l'ECIB


REVELAR

Catalunya 2016. 20min

Direcció, guió, edició i càmera: Ana Elena Tejera; Música: Antonio Farman, Edu Libra; Càmares: Rodrigo Herrera, Katherin Delgado Franco, Weija Meng, Josep Hernández; So: Natalia Gil, Rosalecia Pascazi, Katherin Delgado Franco; Veu en off: Antonio Farman, Lamine Bathily.

Sinopsi: Revelar proposa una reflexió del col·lectiu dels “Top Manta”, a través d'un diari fotogràfic fet per ells mateixos amb càmeres de 35mm.
Les seves fotografies parlen sobre les seves experiències més íntimes; les seves vivències quotidianes, les seves il·lusions i les seves frustracions.

Revelar és fer visible allò que habitualment queda amagat en la rutina de les imatges en moviment. El documental planteja, en blanc i negre, la situació de manters i venedors ambulants des d'un plantejament estètic que els brinda l'oportunitat de ser visibles, de ésser revelats.



SINONIMIAS

Catalunya 2016, 25 min
Direcció, Guió, Edició, càmera, so, investigació i veu en off: Katherin Delgado Franco, Investigació: Fernanda Cunha, Càmeres: Rodrigo Herrera, Fernanda Cunha, Ana Elena Tejera i Jean Paul Sánchez.

Sinopsi: Sinonimias, és un viatge personal darrera les petjades d'Anita la fantàstica, una dona de 76 anys que ha perdut la memòria i ha desaparegut a Barcelona. La seva recerca ens conduirà al record i la rememoració d'una geografia i un context ben diferent: Colòmbia, un país que ha estat víctima d'un conflicte armat durant més de 50 anys i que ha sobreviscut en la des-memòria.

La sinonimia és una relació d'identitat entre elements diferents. Moments, espais, situacions que conviuen en la distància aparentment allunyats els uns dels altres. Katherin Delgado construeix la trena que fa possible lligar els casos des desapareguts de la guerra civil colombiana amb una dona del barri de Poble Nou que, afectada per l'Alzheimer desapareix d'un dia per l'altre. La importància de recordar per continuar existint en una Colòmbia que re-sorgeix de la seva història de violència. Uns veïns que busquen a una persona que era part del seu dia a dia. Trobar als desapareguts forma part de la preservació de la nostra memòria col·lectiva.


24/01/2017. Masterclass amb Núria Esquerra. "El muntatge en documental: escriure la pel·lícula en el muntatge"

Sessió 24 de gener: MASTERCLASS

19:30h
"El muntatge en documental: Escriure la pel·lícula en el muntatge"

Encara que hi pugui haver una línia argumental, en un documental el guió pot veure's modificat per la pròpia realitat en la que un es troba quan roda i és d'aquesta manera que seguir un guió de manera estricta és molt complicat, d'aquí que finalment acabi sent el muntatge el que escriu la pel·lícula.

Núria Esquerra

Com a muntadora de cinema ha treballat en més de 20 llargmetratges la majoria d'ells documentals. Entre ells destaquen les pel·lícules de José Luis Guerin: "En construcción" (2001), "Unas fotos en la ciudad de Sylvia" (2007), "En la ciudad de Sylvia" (2007), "Correspondències Jonas Mekas-J.L. Guerin" (2011); la col·laboració amb Joaquim Jordà a "Veinte años no es nada" (2005) i "Més enllà del mirall" (2006); "El nens de Rússia" (2002) de Jaime Camino; "Tierra negra" (2004) i "El foso" (2012) de Ricardo Iscar, o produccions internacionals com "Cuchillo de Palo" (2010) de Renate Costa, i "L'Amatore" (2016) de Maria Mauti.

A part del muntatge, des del 2007 col·labora de forma continuada amb el director José Luis Guerin en la producció dels seus projectes (les vídeo instal·lacions "Las mujeres que no conocemos", Bienal d'Art de Venècia 2007; "La dama de Corinto", Museo de Arte Contemporáneo Esteban Vicente de Segovia 2010 i Centre Georges Pompidou 2012; i la producció de "Unas fotos en la ciudad de Sylvia" (2007), "Dos cartas a Ana" (2010), "Recuerdos de una mañana" (2011), i "La academia de las musas" (2015) ja al càrrec de la productora del director P.C. Guerin & Orfeo Films.


És docent de muntatge tant teòric com pràctic a l'Idec-Universitat Pompeu Fabra, l'escola privada de cinema Bande À Part i l'ECAM de Madrid.


25/01/2017. Sessió "Retines"

Sessió 25 de gener:
19:30h

SESSIÓ RETINES

Per tal de dur a terme la mostra Miradocs, el Barcelona Espai de Cinema col·labora habitualment amb altres entitats i amb el món acadèmic. Aquest any hem volgut fer present la tasca que fan els educadors i educadores socials en el seu dia a dia, per aquest motiu hem comptat amb el Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya (CEESC).

ElCEESC va crear la comunitat “Retines”, una web oberta a tots aquells que vulguin contribuir a crear un recull de treballs, recursos i projectes audiovisuals que tinguin una òptica socioeducativa.; i de totes les obres presentades cada any, aquelles millor valorades reben el premi Retines.

Al Miradocs d’aquest any volem mostrar les obres millor valorades dins els Premis Retines 2016.


VIDEOCURRÍCULUM

Catalunya, 2016 / 3 min.
Idea: Mercè Aranda
Realització: Mercé Aranda I Alba Blase

SINOPSI:
Qui és un educador o una educadora social? Quines habilitats, coneixements i aptituds ha de tenir? D’una forma senzilla i original, aquest curt ens fa conèixer aquesta disciplina professional.


TIRETADES, SALUT DE COLORS
Catalunya, 2016 / 11 min.
Idea: Tiretades. Documental participatiu
Realització: Fora de Quadre

SINOPSI:Com podem fer que l’estada hospitalària d’un infant sigui més lleugera...? a Tiretades ens mostren com a través de l’expressió plàstica s’aconsegueix fer l’entorn d’un hospital més agradable i millorar el benestar dels infants que pateixen un procés de malaltia.


PROTESTO

Catalunya, 2016 – 5 min.
Projecte de: Associació per a Joves TEB
Idea: Col.lectiu de rap La Llama
Gravació i muntatge: Christian Tuazon aka Chino & MindGame Films


SINOPSI: Els carrers del Raval serveixen d’entorn per a la protesta, per cridar contra tot allò que els governants ens estan prenent com a ciutadans, com a societat... la llei “mordassa”, les retallades en drets socials, ... Aquest curt ens convida a sortir al carrer i fer arribar als polítics que no tot s’hi val i que no ens quedarem impassibles davant les decisions que ens perjudiquen.


I LOVE LLEIDA

Projecte de: Ajuntament de Lleida en col·laboració amb la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya (ANIMAC).

Gravació i muntatge: joves d’entre 12 i 18 anys de Lleida en col·laboració amb Cactusoup. Catalunya, 2015 – 4 mins. 43 s.

I Love Lleida tracta la identitat, l’arrelament i el valor de la vida al barri i forma part de Mirades al futur a través de l’art, un projecte socioeducatiu amb adolescents i joves a través del treball educatiu de carrer i combinant diferents tècniques artístiques. El treball educatiu troba amb el vídeo, una metodologia artística amb la que vehicular-se i s’acaba produint un treball final de projecció del treball emocional d’apoderament i resiliència dels infants i joves participants.


PERIPLUS, UN VIATGE DE CREIXEMENT I DESCOBERTA

Idea original de: Comusitària
Gravació i muntatge: Guillem Roma. Catalunya, 2016 – 21 mins. 25 s.


Reportatge complert de Periplus en concert, un procés i proposta de Comusitària que uneix els projectes 4Cordes de Mataró i la Riborquestra de Ciutat Vella de Barcelona. A través dels seus protagonistes, el document demostra que la música és també una eina socioeducativa on es pot treballar l'apoderament, el creixement i enriquiment personals.

26/01/2017. 3 documentals del Master de Documental Creatiu de la UAB

Sessió 26 de gener:
19:30h

SESSIÓ MASTER DOCUMENTAL CREATIU DE LA UAB

Durant els últims anys el Màster s'ha dedicat a explorar les possibilitats del cinema de la realitat, procurant mantenir-se sempre en l'avantguarda del seu desenvolupament

Amb la presència de membres dels equips dels diferents documentals i del Màster de la UAB.


CIUTAT MERIDIANA

Catalunya /2015/ 22min/VOCE
Directors: Maria Antonia Duque, Maite Redondo, Graziana Saccente, Bally Valdivieso, Alazne Vázquez

SINÒPSI
Ciutat Meridiana integra el paisatge i l'arquitectura condensant la vida quotidiana que transcorre davant de la càmera. És un experiment post-observacional que omple el paisatge urbà d'aquest barri de la perifèria nord de Barcelona,

Convertits en observadors privilegiats compartim amb la pantalla, petits fragments de la vida quotidiana d'un barri. Bàsic el treball de so, que obliga a l'espectador a recolocar-se contínuament dins el marc visual a la recerca de les diferents històries.



CABEZA DE ORQUIDEA

Catalunya /2015/ 23min/VE
Directors: Violeta Blasco / Germán Andrés López / Carlotta Napolitano / Angélica Sánchez Martínez / Claudia Zegarra P.

SINÒPSI

Angélica té un problema amb la seua sexualitat, un bloqueig psicològic i físic. A través d’un vídeo diari, compartit amb altres dos dones, indagarà en els seus records per a entendre què succeïx amb el seu cos.


CAMPANYA

Catalunya /2015/ 28min/VOCE

Dirctors: Andrés Alonso, Catarina Brites Soares, Alejandro Cabrera, Lara Curto, Damián Depetris

SINÒPSI
Es munta l'escenari, el públic espera expectant, els actors surten a escena i comença el xou. A Campanya la càmera retrata des d'un lloc inesperat a la cursa pel poder. Qui és el veritable protagonista en la campanya electoral?, els polítics?, els mitjans?, els ciutadans?.

Aquest documental ens demostra que si saps buscar bé el punt on posar la càmera i dones temps, trobaràs moments impagables, des de la comicitat més absoluta a la franquesa total. No hi ha dubte, el protagonista d'aquesta campanya no és més ni menys que l'ésser humà.




27/01/2017. El documental preferit de.... Neus Ballús

Sessió 27 de gener:
19:30h

Neus Ballús és directora i guionista de cinema i productora audiovisual. Llicenciada en comunicació audiovisual i màster en documental de creació per la Universitat Pompeu Fabra. Va dirigir el film "La Plaga" Premi Goya al Millor Director NovellPremi del Cinema Europeu: Premi Fassbinder a la Millor Opera Prima


Amb la presència de Neus Ballús



MÉS ENLLÀ DEL MIRALL
Catalunya 2006. 123 min

Image result for mes enlla del mirall joaquim jordaDirecció:  Joaquim Jordà. Guió: Joaquím Jordà, Laia Manresa; Música: Laura Casaponsa; Fotografia: Carles Gusi, Ricardo Íscar, Carla Subirana
Aquest documental pretén introduir-se en el món de les agnòsies i les alèxies, malalties cerebrals que comporten diferències substancials a l'hora de percebre allò que anomenem realitat. L'inici d'aquesta història rau en un article aparegut al diari El País. El text narrava el cas d'Esther Chumillas, una noia de divuit anys agnòsica des dels quinze com a conseqüència d'una meningitis mal diagnosticada. Joaquím Jordà, alèctic i agnòsic visual arran d'un infart cerebral, es va posar en contacte amb ella. I van començar una relació d'amistat. Aviat apareixeria un tercer personatge, atret també pel mateix article.
El 1997 Joaquim Jordà va patir un atac cerebral que va posar fi a una època de la seva vida però, per contra, va donar inici a una nova etapa d'incontinència creativa i investigació formal. Més enllà del mirall ve a ser una conclusió dels temes i recursos traçats en la seva obra durant aquest últim cicle.

L'eix del film és l'agnòsia cerebral, una dificultat o impossibilitat de processar la informació visual que el propi Jordà va patir com a seqüela d'aquell atac. A través de la seva pròpia història i la d'altres afectats, Jordà procedeix a un estudi en profunditat de l'agnòsia i les seves conseqüències en el qual, però, el protagonisme descansa en les persones, no en la malaltia. Però la pel·lícula és moltes coses més: per començar, una crònica de l'amistat entre el director i una adolescent que pateix una variació de la seva mateixa malaltia. També un estudi sobre la capacitat de l'ésser humà per recompondre els trossos, per refer-se davant l'adversitat. I finalment, una reflexió sobre la mirada i sobre com la nostra gramàtica visual defineix la nostra relació amb el món.

la pel·lícula és intel·ligent, honesta i mostra la curiositat d'un creador que reivindica la vida, la lluita i la companyonia. Des de l'última trinxera de la seva vida, Jordà mostra unes persones que tracten d'explicar-se a si mateixos i superar els seus obstacles, que no són pocs. L'última revolució possible, la revolució contra la mort. L'única, en realitat, que Joaquim Jordà no va perdre.