2010,2012, 2013, 2014, 2015, 2017,

28 de des. 2017

SESSIÓ 26/01/2018: EL DOCUMENTAL FAVORIT DE PACO POCH: INNISFREE

Paco Poch.- Doctor en Comunicació Audiovisual (UPF). MB (IESE). Llicenciat en Història Moderna (UB). Diplomado en fotografía (IPEF).
Nascut a Igualada el 1951. Ha treballat com a fotògraf cultural i com a director de producció. Ha produït diversos llargmetratges i documentals per a cinema i televisió, dirigits per Jordi Cadena, Isaki Lacuesta, José Luis Guerin, Manuel Huerga ... Com a distribuïdor ha portat directors tan personals com Eugène Green, Denis Côté, Sharunas Bartas, Jessica Hausner, Béla Tarr, Ermanno Ormi...

El 1991 va rebre, a Barcelona, el Premi Nacional de Cinematografia. Exerceix la gestió cultural, la consultoria, la producció (Mallerich Films) i la distribució (Paco Poch Cinema). Imparteix cursos de producció a la Universitat Pompeu Fabra. Dirigeix la Càtedra Pierre Cardin i és membre del consell assessor de la revista Serra d'Or.

En Paco Poch és un a la industria del cinema. Des de sempre ha apostat per donar una oportunitat a nous creadors i per portar cinema de grans autors però poc coneguts pel gran públic. Gràcies a ell, les nostres pantalles i el públic ha tingut l'oportunitat de descobrir veritables joies cinematogràfiques
La tasca d'aquest tipus de productor i distribuïdor avui dia és imprescindible per enriquir el moltes vegades, trist i monòton panorama de les nostres sales

Presentació i col·loqui a càrrec de Paco Poch

INNISFREE

El 1989, José Luis Guerin va viatjar a Irlanda a la recerca de l'Innisfree místic de John Ford, buscant rastres de L'Home Tranquil en una gran Irlanda rural molt canviada. Innisfree explora la diferència entre llavors i ara; entre la memòria i la realitat; i entre el cinema narratiu clàssic i el documental d'observació.
España | 1990 | 110 minuts VOSE
Direcció, guió, muntatge: José Luis Guerin. Fotografia Gerard Gomerzano, Jesús Somi. Editing: José Luis Guerin. Producció Paco Poch.


Esa película surge de un encuentro con un grupo de personas que vivían en un pueblo colgado de Irlanda, y que me sedujo en sí mismo. Me interesó cómo esa gente que vivía en una sociedad rural tan perdida, conservaba de manera tan viva un imaginario colonizado por los sueños del cine americano. O sea, que más que el recuerdo cinéfilo de "El hombre tranquilo", que me gustó muchísimo, lo que me interesaba era contar como una comunidad había asumido el rodaje del film como una cultura propia, y el cine como un legado vivo” (extracte entrevista apareguda a Cine Máldito sep 2016) “En Innisfree está la búsqueda de encontrar la historia en los otros, es decir, de que no todo surja de mi sino en un “pacto con lo accidental”, con otros personajes en quienes yo debo encontrar la historia” (extracte entrevista al blog ¿qué fue de? Maig 2015)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada