24
DE GENER
“El
documental preferit de… Lluís Miñarro”
LEJOS
DE LOS ÁRBOLES de Jacinto Esteva
El
muntatge de Pere Portabella
Amb
la presència del productor, distribuïdor i realitzador Lluís
Miñarro
1972.-
Durada: 63 minuts
Jacinto
Esteva ha sigut un renovador dins el Cinema de l´estat Espanyol. La seva
productora Filmscontacto va potenciar gran part de creadors, d´allò que més
endavant s´anomenàra Escola de Barcelona. A finals dels 60 va
realitzar “Lejos de los arboles” que s´estrenaria l´any 1972. Aquest recorregut
dramàtic per l´Espanya negra, mostraria un país paralitzat per les
tradicions del seu passat i esdevindria una metàfora de la paràlisi de
l´Espanya franquista. L´alta qualitat de la fotografia de Luis Cuadrado , Juan
Amorós i d´altres que van intervenir en el procés, és d´un rigor i d´una
modernitat aclaparadors. Pensem que és a partir de 1973 que la fotògrafa
Cristina Garcia-Rodero inicia el seu reconegut treball titulat a l’àmbit
expositiu “España Oculta” .
Hi
han moments a la pel.lícula d´Esteva que les imatges dels fets mostrats,
adquireixen un lirisme que va més enllà del temps i l ´espai. Com si s´haguès
produït una sort “d´alquímia”. A recordar el torer “Chamaco” encomanar-se a
la Verge o al ballarí Antonio Gades evolucionant en això que ara anomenaríem
un “loft”. Crec recordar que al seu dia, la pel·lícula va ser muntada per Jos
Oliver i Ramón Quadreny. Ara veurem un nou muntatge més dinàmic, més compacte
i que probablement connecta millor l´esperit d´una situació amb la següent.
Crea una nova significança. És, en definitiva, una relectura. Aquest
treball ha estat respectuosament fet per algú molt proper al seu autor com és
en Pere Portabella; un altre cineasta paral.lel , un altre agitador cultural
imprescindible.
Lluís
Miñarro
Cineasta
Fitxa Tècnica: Direcció i guió: Jacinto Esteva; Comentaris: Luís González Seara; Amb les aparicions de Antonio Borrero “Chamaco” i Antonio Gades; Música de Johnny Galvao, Carlos Maleras i Marco Rossi; Operadors: Juan Amorós, Juan Julio Baena, Luis Cuadrado, Francisco Marín i Milton Stefani; Muntage: Juan Luis Oliver i Ramon Quadreny; Assistent de direcció: Carlos Durán.
Lejos
de los árboles
podria haver nascut i ser presentada al públic com una denuncia de
l'atavisme i la inèrcia que sobrevivien a l'Espanya desarrollista
dels anys 1970, però de fet és un retorn en tota regla a un dels
temes centrals de les avantguardes del segle XX: l'alteritat, els
altres móns que són en aquest, el més enllà que és aquí, les
portes o trapes a través de les quals es pot tenir accés a altres
universos humans ocults o invisibles, habitats per les dimensions més
opaques de la condició humana. A l'altra banda del límit es troben
aquells que hem anomenat primitius,
bàrbars o salvatges,
però també aquells que, més propers, als afores,
encarnen allò que és arcaic, elemental, i alhora desmesurat. Però
també existeixen altres límits, ara interiors,
des dels quals allò que és inconcebible s'expressa com una part
immanent a la pròpia vida urbana. Format com a urbanista i
arquitecte, amb Lejos
de los árboles
Esteva va voler contribuir a desmentir el fals divorci entre el món
rural i el món urbà, i a reflexionar d'una altra manera sobre la
ciutat, tot mostrant com s'hi agiten les forces mateixes d'allò que
és diferent i d'allò que és incalculable.
Manuel Delgado, El arte de danzar sobre el abismo: Jacinto Esteva.
Jacinto Esteva (1936-1985) va ser un dels membres més destacats de l'Escola de Barcelona. La seva activitat com a cineasta, productor i guionista es concentra en la dècada dels anys 1960. El projecte al qual va consagrar més temps i dedicació va ser sens dubte Lejos de los árboles, un assaig fílmic la producció del qual es va estendre del 1963 al 1970. Després de diversos muntatges successius, va ser estrenada el 1972. La versió que presentem en aquesta ocasió ha estat muntada de nou per Pere Portabella, que també va ser el primer productor de la pel·lícula. El caràcter etnogràfic d'aquest projecte s'acosta al neorealisme practicat en aquella època per fotògrafs com ara Oriol Maspons, el mateix que es va encarregar de la foto fixa. A la planta 1 es pot veure una àmplia selecció de fotografies de l'estudi Maspons-Ubiña efectuades per encàrrec de Filmscontacto, la productora fundada per Jacinto Esteva. El conjunt és un resum de les diverses campanyes que van ser necessàries per compilar els ritus d'una Espanya lligada a una identitat rural. Una altre conjunt de fotografies ens mostra Jacinto Esteva a l'Àfrica, convertit en guia de caça i un cop abandonada tota relació amb el cinema.
