2010,2012, 2013, 2014, 2015, 2017,

24 de des. 2013

SESSIÓ INAUGURAL. "GENERACIÓ PEGASO"


15 DE GENER 2014

GENERACIÓ PEGASO
Amb la presència de la realitzadora Isabel Andrés i Portí
2010.- Durada 55 min.

Nominat al Shanghai TV Festival al Magnolia Award - Best Documentary, Best Photography, Best Director. Nominat al Taiwan International Documentary Festival - Best Documentary

Direcció i guió: Isabel Andrés Portí: Producció: Diagonal TV i Televisió de Catalunya; Productor: Albert Sagalés; Direcció de fotografia: Georgina Ferrer; Muntatge: Simone Belisario; Direcció de producció: Alfons Teruel; Direcció de so: Elena Coderch; So directe: Elena Coderch

Aquesta és la història d’un grup d’amics, joves treballadors de la Pegaso -una de les empreses públiques de la automoció més importants del Franquisme- que units pels ideals, van arriscar les seves vides i el benestar de les seves famílies, per tal de donar la veu als treballadors, lluitar per la millora de les condicions de treball i les llibertats democràtiques.
Això, els va comportar greus conseqüències personals i familiars... Però malgrat tot, la Pegaso va ser pionera i un exemple en la lluita i obtenció de drets pels seus treballadors durant els últims anys de la dictadura i durant la transició política a Catalunya i Espanya.
Durant aquest temps van enregistrar alguns d’aquests moments amb una càmera de Super 8, ara un material inèdit i de gran valor, que coneixerem per mitjà de la mirada d’una de les seves filles dels protagonistes, la directora d’aquest projecte, que ens explica aquesta història més lligada al present del que ens podríem imaginar.
Un documental sobre Història, política, compromís, justícia, ideals, solidaritat i amistat.


SESSIÓ PROPOSADA PEL MASTER DE DOCUMENTAL I SOCIETAT DE L’ESCAC


16 DE GENER 2014
Amb la presència dels realitzadors

MAR DE FONS
2013, Durada: 30’

Fitxa Tècnica:
Direcció: Bruno Lopez Aretio-Auterna / Florencia Luna; Ajudant direcció: Dídac Saez Ulzurrun; Direcció Fotografia: Florencia Luna, Dídac Saez Ulzurrun; Muntatge: Bruno Lopez Aretio-Auterna, Dídac Saez Ulzurrun; Guió: Florencia Luna, Bruno Lopez Aretio-Auterna; Postproducció audio: Yago Flaquer; Producció: Mar Rossello Horrach; Disseny Gràfic: Mar Rossello Horrach; Subtítols: Clara Recasens Zorzu

Sinopsi:
Breu historia d’una saga de mariners de Badalona, els Costa, dedicats durant generacions a un ofici que es va acabant, el dels pescadors de litoral. Les dificultats del dia a dia d’aquests mariners que han de conviure amb el desenvolupament d’una gran urbs que ja no els te en compte i amb un medi que poc a poc es va exhaurint. Tanmateix, sempre hi ha el mar....

SELEME SELEME
2013. Durada 60 minuts
Amb la presència de la realitzadora

Fitxa tècnica:
Direcció: Alexandra Rozas Azagra; Càmera i Muntatge: Alexandra Vives Azagra; Muntatge de so: Diego Pedragosa; Música original: Diego Pedragosa; Col·laboracio muntatge: Júlia Rabadan, Jana Arcega, Albert Martinez, Salvador Sunyer; Càmera addicional: Chema García, Jana Arcega, Andres Cornejo; Producció Etiòpia: Ana Casals, Yohanes Feleke

Sinopsis: En Miquel, un nen etíop de dos anys i mig, és adoptat per una família barcelonina. Ràpidament s’adapta a la seva nova vida, mentre el seu passat es va desdibuixant,
però hi ha un record que és inesborrable: el dels seus dos germans.
La seva mare adoptiva no dubtarà a tornar a Etiòpia per localitzar-los i els trobarà a Bona, on viuen amb el seu tiet que, emocionat, veurà bé que els germans s’uneixin.

23 de des. 2013

SESSIÓ PROPOSADA PEL MASTER DE DOCUMENTAL CREATIU DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA


17 DE GENER 2014

Amb la presència dels realitzadors

Les innovacions formals i conceptuals que experimenten en general els mitjans audiovisuals tenen al cinema documental, el seu banc de proves més efectiu. És en el si del mateix on les hibridacions entre diferents maneres, retòriques, tendències i procediments són més efectives i postren el seu veritable abast. El Màster de Documental Creatiu de la UAB va sorgir, fa més de quinze anys, intuint aquestes necessitats en un moment en el que un "nou" documental començava a ser realitat encara que amb perfils incerts. Aquests 2 documentals que presentem en aquesta sessió en són un clar exponent

LA CIUTAT TIPOGRÀFICA
Catalunya, 2012, Duració: 26 min.

Fitxa Tècnica:
Direcció: Igone Arreitunandia, Aitor Gametxo, Sabrina Grajales y Marina Thomé

Sinopsis:
Buscant l'identitat de les lletres es pot reconstruir l'identitat de les persones?
Com interactua la tipografia amb les persones? Em capbusso en un univers on les lletres es fonen, contraposen i finalment, afirmen identitats personals i col.lectives a la ciutat, preguntant-me amb quina em podria identificar.”
Una veu en off ens passeja per Barcelona parlant de les tipografies de la ciutat, les imatges, però, ens mostren persones. Les tipus de lletres és així com esdevenen tipus de persones... grans, minúscules, rectes, ... I així parlant de tipogafies, el documental ens parla de persones, dels seus records, de les seves emocions, de les seves vivències. Ens parla de la construcció de les identitats singulars i col·lectives. “La ciutat tipogràfica” ens proposa mirar les singularitats de les tipografies de Barcelona, per parar-nos a mirar les singularitats de les persones. Les lletres conformen paraules que a la vegada conformen frases que a la vegada conformen el text d’on subjeu el discurs i la modificació de només una alteraria tot el significat” No és això la societat?


FORA DE PÀGINA
Catalunya, 2012, Duració: 30 min.

Fitxa tècnica:
Direcció i guió: Elena Macián Masipo i David J. Moya Algaba

Sinopsis:

El so es fa cos, la carn esdevé vers i el directe cobra el seu màxim sentit. Vídeo, soroll, llum, distorsió, tecnologia, experimentació; tot això, unit i supeditat a la veu humana, l'autèntica protagonista.
Fora de pàgina proposa un viatge metafòric de la mà de la polipoesía, des de les cordes vocals fins als focus, on el so no troba límit. Aquest documental barreja qualsevol recurs al seu abast per provocar una agitació, una emoció en l'espectador. Aquí s'admet des del crit fins a l'abstracció, des del detall i el gest fins al visceral cara a cara. Mitjançant un acostament al fenomen del recital poètic descobrim objectes, fragments de vida dels seus protagonistes i les seves inquietuds.
Segons paraules d’en David J. Moya, un dels directors «El documental comença amb un to molt experimental, proper al vídeoart i a poc a poc va sumant elements. A partir d'una abstracció la història va creixent. La intenció era que la pel·lícula evolucionés d'una forma molt orgànica», 
En el fons, tot és poesia.

14 de des. 2013

MASTER CLASS D’ÒSCAR PÉREZ “EL RETRAT EN EL DOCUMENTAL”


21 DE GENER 2014
El retrat cinematogràfic comporta una trobada amb l’altre. Autor i personatge s’exposen a un intercanvi emocional de naturalesa ètica i estètica. Un bon retrat diu tan o més del retratista que de la persona que està essent retratada. Per aquest motiu, resulta fonamental una mirada introspectiva que permeti un reconeixement propi i profund en l’altre. Volem proposar una immersió en l’art del retrat documental a partir de la mirada de diferents realitzadors contemporanis.  

Òscar Pérez. ( Girona , 1973 ) . Estudia cinema al London College of Communication. El 2001 s’instal·la · la a Barcelona , on realitza i produeix la major part de la seva obra documental . Imparteix classes magistrals i seminaris en el Màster en Documental Creatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona i en el Màster de documental de l' ESCAC . És professor de documental de creació a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

La majoria dels seus treballs s'exhibeixen a la televisió pública. Primer en el programa Gran Angular de TVE per a Catalunya i, anys més tard, al Canal 33 de la Televisió de Catalunya en una sèrie de creació pròpia anomenada 'L'hort de Getsemaní'. Paradoxalment, el seu llenguatge es troba molt allunyat dels cànons del mitjà televisiu. Construeix la narració únicament a través de plans llargs i sostinguts i reemplaça el drama tradicional per una tensió permanent al llarg de la peça. No obstant això, la confiança en les persones a les que filma es tradueix en un acostament despullat de retòrica i judicis morals que converteix la seva obra en un projecte radicalment popular .

11 de des. 2013

A TRAVÉS DEL CARMEL


22 DE GENER 2014
Amb la presència del realitzador, en Claudio Zulián
2006. Durada: 90minuts

Direcció i guió: Claudio Zulián; Steadycam: Ramón Sánchez; Fotografia: Quique López: Disseny de so: Ernest Peralt, Claudio Zulián; Una producció de Acteon en coproducció amb Televisió de Catalunya i Carmel Amunt. Amb el suport de l’Institut de les Indústries Culturals (ICIC) i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Buscava un ritme específic de la paraula que acompanyés el ritme fluid de l’únic pla en què consisteix tota la pel·lícula. Crec que en un pla-seqüència d’una hora i mitja hi ha quelcom de potent i molt adequat per expressar l’èpica quotidiana d’un barri popular, i la força d’una història social i política, suma de totes les històries que es van explicant. I també per reflectir ritmes més generals, com ara el declinar de la llum al vespre, que acompanyen la nostra vida quotidiana” Claudio Zulián

2 de des. 2013

SESSIÓ PROPOSADA PEL TALLER DE DOCUMENTAL DEL CENTRE DE CULTURA DE DONES FRANCESCA BONNEMAISON


23 DE GENER 2014
Amb la presència de les realitzadores


BIKIMEL, D.O. THE BUILDING OF A VOICE
2013, Durada 19minuts

Fitxa tècnica:

Idea original: Helena Morén Alegret; Direcció i guió: Patricia García Lepetit; Txell Llorens Torras; Helena Morén Alegret; Nina Valls Plana; Producció: La Bonne, Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison

Sinopsi:

D’on sorgeix la música? els sons els podem trobar a la natura… però com es construeix una veu?
La Bikimel prova de donar resposta a aquestes preguntes i, gràcies a la seva música, ens fa arribar a través dels nostres sentits les seves emocions, la seva creativitat, la seva veu. I també ens mostra com es mou una dona en un món com el de la producció musical on els homes han determinat i determinen què pot arribar al públic i què no i, malgrat això, la seva sensibilitat ens fa vibrar.


I TU COM HO VEUS?
2013, 19min

Fitxa tècnica;

Idea original: Anna Regué; Realització: Anna Regué: Isabella Haaf, Jackeline Varas; Maribel Garcia; Producció: La Bonne, Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison

Sinopsi:

El masclisme I el feminisme de vegades ens semblen termes grandiloqüents, en aquest curtmetratge podrem comprovar que en les petites coses, en la quotidianitat del dia a dia, podem trobar mostres de masclisme constants. Veurem com el llenguatge crea una realitat que discrimina a la dona I, molts cops, la invisibilitza, com el gènere marca a què has de jugar, quins colors has de vestir i la professió que has de triar… fent-nos conscients d’aquestes petites coses que esdevenen grans és la única manera de canviar-les.


LA HIPOCRESÍA DEL DESEO
2006. Durada 26 minuts

Fitxa tècnica:

Idea original: Rebeca M. López; Realització: Rebeca M. López, Carme Gas, Carmen Titos, Anna Gas, Eloísa d’Orsi, Ami Almada; Producció: La Bonne, Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison

Sinopsi:

Un documental que mostra i denuncia la contradicció d’una societat que promou el consum sexual a la vegada que victimitza, criminalitza i fa invisibles les treballadores sexuals al carrer.

26 de nov. 2013

El documental preferit de... Lluís Miñarro. LEJOS DE LOS ÁRBOLES


24 DE GENER
El documental preferit de… Lluís Miñarro”

LEJOS DE LOS ÁRBOLES de Jacinto Esteva

El muntatge de Pere Portabella
Amb la presència del productor, distribuïdor i realitzador Lluís Miñarro
1972.- Durada: 63 minuts

Jacinto Esteva ha sigut un renovador  dins el Cinema de l´estat Espanyol. La seva productora Filmscontacto va potenciar  gran part de creadors, d´allò que més  endavant  s´anomenàra Escola de Barcelona.  A finals dels 60 va realitzar “Lejos de los arboles” que s´estrenaria l´any 1972.  Aquest recorregut dramàtic per l´Espanya negra, mostraria un país paralitzat per les tradicions del seu passat i esdevindria una  metàfora de la paràlisi de l´Espanya franquista.  L´alta qualitat de la fotografia de Luis Cuadrado , Juan Amorós i d´altres que van intervenir en el procés, és d´un rigor i d´una modernitat aclaparadors. Pensem que és a partir de 1973  que la fotògrafa Cristina Garcia-Rodero inicia el seu  reconegut  treball titulat  a l’àmbit expositiu “España Oculta” . 

Hi han moments a la pel.lícula d´Esteva que les imatges dels fets mostrats, adquireixen un lirisme que va més enllà del temps i l ´espai.  Com si s´haguès produït  una sort “d´alquímia”. A recordar el torer “Chamaco” encomanar-se a la Verge o al ballarí Antonio Gades evolucionant  en això  que ara anomenaríem un “loft”. Crec recordar que al seu dia, la pel·lícula va ser muntada per Jos Oliver i Ramón Quadreny. Ara veurem  un nou muntatge més dinàmic, més compacte  i que probablement  connecta millor l´esperit d´una situació amb la següent.  Crea una nova  significança. És, en definitiva, una relectura. Aquest treball  ha estat  respectuosament fet per algú molt proper al seu autor com és en Pere Portabella; un altre cineasta paral.lel , un altre agitador cultural imprescindible.

Lluís Miñarro
Cineasta

Fitxa Tècnica: Direcció i guió: Jacinto Esteva; Comentaris: Luís González Seara; Amb les aparicions de Antonio Borrero “Chamaco” i Antonio Gades; Música de Johnny Galvao, Carlos Maleras i Marco Rossi; Operadors: Juan Amorós, Juan Julio Baena, Luis Cuadrado, Francisco Marín i Milton Stefani; Muntage: Juan Luis Oliver i Ramon Quadreny; Assistent de direcció: Carlos Durán.


Lejos de los árboles podria haver nascut i ser presentada al públic com una denuncia de l'atavisme i la inèrcia que sobrevivien a l'Espanya desarrollista dels anys 1970, però de fet és un retorn en tota regla a un dels temes centrals de les avantguardes del segle XX: l'alteritat, els altres móns que són en aquest, el més enllà que és aquí, les portes o trapes a través de les quals es pot tenir accés a altres universos humans ocults o invisibles, habitats per les dimensions més opaques de la condició humana. A l'altra banda del límit es troben aquells que hem anomenat primitius, bàrbars o salvatges, però també aquells que, més propers, als afores, encarnen allò que és arcaic, elemental, i alhora desmesurat. Però també existeixen altres límits, ara interiors, des dels quals allò que és inconcebible s'expressa com una part immanent a la pròpia vida urbana. Format com a urbanista i arquitecte, amb Lejos de los árboles Esteva va voler contribuir a desmentir el fals divorci entre el món rural i el món urbà, i a reflexionar d'una altra manera sobre la ciutat, tot mostrant com s'hi agiten les forces mateixes d'allò que és diferent i d'allò que és incalculable.

Manuel Delgado,
El arte de danzar sobre el abismo: Jacinto Esteva.

Jacinto Esteva (1936-1985) va ser un dels membres més destacats de l'Escola de Barcelona. La seva activitat com a cineasta, productor i guionista es concentra en la dècada dels anys 1960. El projecte al qual va consagrar més temps i dedicació va ser sens dubte Lejos de los árboles, un assaig fílmic la producció del qual es va estendre del 1963 al 1970. Després de diversos muntatges successius, va ser estrenada el 1972. La versió que presentem en aquesta ocasió ha estat muntada de nou per Pere Portabella, que també va ser el primer productor de la pel·lícula. El caràcter etnogràfic d'aquest projecte s'acosta al neorealisme practicat en aquella època per fotògrafs com ara Oriol Maspons, el mateix que es va encarregar de la foto fixa. A la planta 1 es pot veure una àmplia selecció de fotografies de l'estudi Maspons-Ubiña efectuades per encàrrec de Filmscontacto, la productora fundada per Jacinto Esteva. El conjunt és un resum de les diverses campanyes que van ser necessàries per compilar els ritus d'una Espanya lligada a una identitat rural. Una altre conjunt de fotografies ens mostra Jacinto Esteva a l'Àfrica, convertit en guia de caça i un cop abandonada tota relació amb el cinema.

21 de nov. 2013

AL GENER 2014 ARRIBA LA 4a EDICIÓ DEL MIRADOCS!!



Mirades documentals des de Barcelona
4a edició. Del 15 al 24 de gener 2014


US ANIREM DESCOBRINT LA PROGRAMACIÓ EN ELS PROPERS DIES!!

L'objectiu de la mostra és oferir sessions de documental on els barcelonins i la seva ciutat siguin especials protagonistes.

MIRADOCS centra el seu interès en que el públic pugui compartir l’experiència del visionat del film amb la presència dels autors.

Barcelona és una ciutat de documental. És per això que la mostra s’organitza al voltant d’aquelles institucions, associacions, festivals, mostres i persones que ja des de fa temps treballen en l’àmbit del documental a la nostra ciutat. Les sessions d'enguany tenen com a protagonistes a:
Master de documental creatiu de la UAB, el taller de l'Àrea d'Audiovisuals del centre de Cultura de dones Francesca Bonnemaison i el Màster de documental i societat de l'ESCAC

A la nostra sessió especial “El documental preferit de...” comptem amb la recomanació de Lluis Miñarro

Aquest any també tindrem una nova activitat, una Master Class que tindrà com a tema “El retrat al documental” i serà impartit pel realitzador Òscar Pérez

Totes les sessions a les 19,30h. Entrada Gratuïta. Presentació i debat amb els realitzadors a totes les sessions
La Casa Elizalde. C/Valencia 302.