El documental preferit de... Lluís Miñarro. LEJOS DE LOS ÁRBOLES

24 DE GENER

“El documental preferit de… Lluís Miñarro”

LEJOS DE LOS ÁRBOLES de Jacinto Esteva

El muntatge de Pere Portabella

Amb la presència del productor, distribuïdor i realitzador Lluís Miñarro

1972.- Durada: 63 minuts

Jacinto Esteva ha sigut un renovador  dins el Cinema de l´estat Espanyol. La seva productora Filmscontacto va potenciar  gran part de creadors, d´allò que més  endavant  s´anomenàra Escola de Barcelona.  A finals dels 60 va realitzar “Lejos de los arboles” que s´estrenaria l´any 1972.  Aquest recorregut dramàtic per l´Espanya negra, mostraria un país paralitzat per les tradicions del seu passat i esdevindria una  metàfora de la paràlisi de l´Espanya franquista.  L´alta qualitat de la fotografia de Luis Cuadrado , Juan Amorós i d´altres que van intervenir en el procés, és d´un rigor i d´una modernitat aclaparadors. Pensem que és a partir de 1973  que la fotògrafa Cristina Garcia-Rodero inicia el seu  reconegut  treball titulat  a l’àmbit expositiu “España Oculta” . 

Hi han moments a la pel.lícula d´Esteva que les imatges dels fets mostrats, adquireixen un lirisme que va més enllà del temps i l ´espai.  Com si s´haguès produït  una sort “d´alquímia”. A recordar el torer “Chamaco” encomanar-se a la Verge o al ballarí Antonio Gades evolucionant  en això  que ara anomenaríem un “loft”. Crec recordar que al seu dia, la pel·lícula va ser muntada per Jos Oliver i Ramón Quadreny. Ara veurem  un nou muntatge més dinàmic, més compacte  i que probablement  connecta millor l´esperit d´una situació amb la següent.  Crea una nova  significança. És, en definitiva, una relectura. Aquest treball  ha estat  respectuosament fet per algú molt proper al seu autor com és en Pere Portabella; un altre cineasta paral.lel , un altre agitador cultural imprescindible.

Lluís Miñarro

Cineasta

Fitxa Tècnica: Direcció i guió: Jacinto Esteva; Comentaris: Luís González Seara; Amb les aparicions de Antonio Borrero “Chamaco” i Antonio Gades; Música de Johnny Galvao, Carlos Maleras i Marco Rossi; Operadors: Juan Amorós, Juan Julio Baena, Luis Cuadrado, Francisco Marín i Milton Stefani; Muntage: Juan Luis Oliver i Ramon Quadreny; Assistent de direcció: Carlos Durán.

Lejos de los árboles podria haver nascut i ser presentada al públic com una denuncia de l'atavisme i la inèrcia que sobrevivien a l'Espanya desarrollista dels anys 1970, però de fet és un retorn en tota regla a un dels temes centrals de les avantguardes del segle XX: l'alteritat, els altres móns que són en aquest, el més enllà que és aquí, les portes o trapes a través de les quals es pot tenir accés a altres universos humans ocults o invisibles, habitats per les dimensions més opaques de la condició humana. A l'altra banda del límit es troben aquells que hem anomenat primitius, bàrbars o salvatges, però també aquells que, més propers, als afores, encarnen allò que és arcaic, elemental, i alhora desmesurat. Però també existeixen altres límits, ara interiors, des dels quals allò que és inconcebible s'expressa com una part immanent a la pròpia vida urbana. Format com a urbanista i arquitecte, amb Lejos de los árboles Esteva va voler contribuir a desmentir el fals divorci entre el món rural i el món urbà, i a reflexionar d'una altra manera sobre la ciutat, tot mostrant com s'hi agiten les forces mateixes d'allò que és diferent i d'allò que és incalculable.

Manuel Delgado, El arte de danzar sobre el abismo: Jacinto Esteva.

Jacinto Esteva (1936-1985) va ser un dels membres més destacats de l'Escola de Barcelona. La seva activitat com a cineasta, productor i guionista es concentra en la dècada dels anys 1960. El projecte al qual va consagrar més temps i dedicació va ser sens dubte Lejos de los árboles, un assaig fílmic la producció del qual es va estendre del 1963 al 1970. Després de diversos muntatges successius, va ser estrenada el 1972. La versió que presentem en aquesta ocasió ha estat muntada de nou per Pere Portabella, que també va ser el primer productor de la pel·lícula. El caràcter etnogràfic d'aquest projecte s'acosta al neorealisme practicat en aquella època per fotògrafs com ara Oriol Maspons, el mateix que es va encarregar de la foto fixa. A la planta 1 es pot veure una àmplia selecció de fotografies de l'estudi Maspons-Ubiña efectuades per encàrrec de Filmscontacto, la productora fundada per Jacinto Esteva. El conjunt és un resum de les diverses campanyes que van ser necessàries per compilar els ritus d'una Espanya lligada a una identitat rural. Una altre conjunt de fotografies ens mostra Jacinto Esteva a l'Àfrica, convertit en guia de caça i un cop abandonada tota relació amb el cinema.