2010,2012, 2013, 2014, 2015, 2017

15 de des. 2016

27/01/2017. El documental preferit de.... Neus Ballús

Sessió 27 de gener:
19:30h

Neus Ballús és directora i guionista de cinema i productora audiovisual. Llicenciada en comunicació audiovisual i màster en documental de creació per la Universitat Pompeu Fabra. Va dirigir el film "La Plaga" Premi Goya al Millor Director NovellPremi del Cinema Europeu: Premi Fassbinder a la Millor Opera Prima


Amb la presència de Neus Ballús



MÉS ENLLÀ DEL MIRALL
Catalunya 2006. 123 min

Image result for mes enlla del mirall joaquim jordaDirecció:  Joaquim Jordà. Guió: Joaquím Jordà, Laia Manresa; Música: Laura Casaponsa; Fotografia: Carles Gusi, Ricardo Íscar, Carla Subirana
Aquest documental pretén introduir-se en el món de les agnòsies i les alèxies, malalties cerebrals que comporten diferències substancials a l'hora de percebre allò que anomenem realitat. L'inici d'aquesta història rau en un article aparegut al diari El País. El text narrava el cas d'Esther Chumillas, una noia de divuit anys agnòsica des dels quinze com a conseqüència d'una meningitis mal diagnosticada. Joaquím Jordà, alèctic i agnòsic visual arran d'un infart cerebral, es va posar en contacte amb ella. I van començar una relació d'amistat. Aviat apareixeria un tercer personatge, atret també pel mateix article.
El 1997 Joaquim Jordà va patir un atac cerebral que va posar fi a una època de la seva vida però, per contra, va donar inici a una nova etapa d'incontinència creativa i investigació formal. Més enllà del mirall ve a ser una conclusió dels temes i recursos traçats en la seva obra durant aquest últim cicle.

L'eix del film és l'agnòsia cerebral, una dificultat o impossibilitat de processar la informació visual que el propi Jordà va patir com a seqüela d'aquell atac. A través de la seva pròpia història i la d'altres afectats, Jordà procedeix a un estudi en profunditat de l'agnòsia i les seves conseqüències en el qual, però, el protagonisme descansa en les persones, no en la malaltia. Però la pel·lícula és moltes coses més: per començar, una crònica de l'amistat entre el director i una adolescent que pateix una variació de la seva mateixa malaltia. També un estudi sobre la capacitat de l'ésser humà per recompondre els trossos, per refer-se davant l'adversitat. I finalment, una reflexió sobre la mirada i sobre com la nostra gramàtica visual defineix la nostra relació amb el món.

la pel·lícula és intel·ligent, honesta i mostra la curiositat d'un creador que reivindica la vida, la lluita i la companyonia. Des de l'última trinxera de la seva vida, Jordà mostra unes persones que tracten d'explicar-se a si mateixos i superar els seus obstacles, que no són pocs. L'última revolució possible, la revolució contra la mort. L'única, en realitat, que Joaquim Jordà no va perdre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada