EL DOCUMENTAL PREFERIT DE... SILVIA MUNT: "MONES COM LA BECKY"

23 DE GENER

“El documental preferit de… Silvia Munt”

MONES COM LA BECKY de Joaquim Jordà

1999.- Durada: 63 minuts

Fitxa Tècnica: Escrita i dirigida per Joaquim Jordà i Núria Villazá; Producció: J.A. Pérez Giner; Productor associat: J.L. Pérez Arroyo; Directora de producció: Marta Pérez Ferrándiz; Fotografia: Carles Gusi; So: Daniel Fontrodona; Muntatge: Sergi Díez. Intèrprets: Joao Maria Pinto, Marian Valera, Petra Alcántara, Montse Bustos, Juana Cabeza, Ramsés Espín, Joan Garcia Bas, Marta Lleonart, Benito Perea, Carmen Pérez, Antonio Torres.

Sinopsi: Fa cap a setanta anys, un neuròleg portugués anomenat Egas Moniz va assistir a un congrés de psicologia a Londres. Allà, un biòleg americà, el dr. Fulton, va presentar una ximpanzè anomenada Becky, que era un animal encantador. A continuació va projectar una pel.lícula en què el mateix animal apareixia com una bèstia tremendament agressiva. El dr. Fulton va explicar als assistents que havia practicat a la ximpanzè una ablació del lòbul central del cervell i que l'agressiu animal s'havia convertit en una mona de peluix. El professor Egas Moniz va tornar a Portugal amb la idea d'aplicar aquesta teràpia als esquizofrènics i aplacar així les seves agitacions. Aquest és el principi de la història que relata «Mones com la Becky». La resta, ja la veureu vosaltres mateixos.

Silvia Munt: Titulada en Ballet Clàssic per The Royal Ballet de Londres (1974), la seva activitat professional es va desenvolupar en l'àmbit de la dansa amb el Ballet Contemporani de Barcelona.^[1]

El 1977 va debutar al cinema amb L'orgia. El 1981 va protagonitzar La plaça del Diamant, que li va suposar la Conquilla de Plata al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, i ràpidament va començra a treballar amb els directors com Fernando Trueba (Sal gorda), Vicente Aranda (La pasión turca), Manuel Gutiérrez Aragón (El rey del río) o Montxo Armendáriz (Secretos del corazón). Ha estat guardonada amb dos premis Goya (millor actriu per Alas de mariposa i millor curtmetratge documental per Lalia), aquest últim va arribar a acumular més de quinze premis, entre ells el United Nations World Forum on Children 's Television.^[1]

Ha dirigit diversos telefilms com Les filles de Mohamed, premi Civis Media Arts al Millor Telefilm europeu de l'Any i Cosas que pasan, Biznaga de Plata al Festival de Màlaga de 2007 i dos llargmetratges (el documental Elena Dimitrievna Diakonova. Gala i Pretextos, pel qual va obtenir el Premi a la Millor Direcció al Festival de Màlaga de 2008).^[1]

El seu últim treball ha estat dirigir Una comèdia espanyola, de Yasmina Reza, per al Centro Dramático Nacional i Dubte, de John Patrick Shanley, al Teatre Poliorama de Barcelona. Està pendent d'emissió el telefilm Mentiders, del qual és guionista i directora.^[1]

És membre de l'Acadèmia del Cinema Europeu i de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya. Des del desembre de 2008 fins al 14 de novembre de 2011, també va ser consellera del Plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), organisme del qual va dimitir juntament amb nou membres més, com a protesta pel trencament de model que proposa el projecte de Llei Òmnibus.

Font: Viquipèdia

FINS EL 2015!!!

Miradocs confirma l’interès del públic per les produccions documentals de Barcelona

La quarta edició de Miradocs Barcelona mirades documentals, ha estat un aparador de la gran qualitat dels treballs documentals que s’estan fent a Barcelona. Alhora ha augmentat la participació dels ciutadans en els debats que s’han generat en totes les sessions amb els realitzadors i protagonistes de les diverses produccions.
La col·laboració amb el Màster de documental creatiu de la UAB, el taller de l'Àrea d'Audiovisuals del centre de Cultura de dones Francesca Bonnemaison i el Màster de documental i societat de l'ESCAC ha estat també un dels punts forts. El coordinador del certamen i membre de Barcelona Espai de Cinema (BEC),  Julio Lamaña, ha destacat el nivell i el gran treball de formació que tenen aquests màsters.
Més de 400 persones han pogut gaudir de les sessions documentals i participar en els diversos debats que han tractat tant qüestions de contingut, especialment en els documentals més socials o reivindicatius, com de tècnica, gràcies a una programació molt diversa.
Enguany, Miradocs  també ha incorporat la possibilitat d’assistir a una classe magistral impartida per un prestigiós realitzador, Òscar Pérez. La proposta, que ha gaudit d’una bona acollida, ha permès la participació de públic molt divers: estudiants, amants del cinema i també ciutadans interessats en copsar una imatge diferent de la ciutat i aprendre les tècniques documentals centrades, en aquesta master class, en el retrat.
La mostra biannual, coorganitzada pel Centre Cultural La Casa Elizalde amb el cineclub Barcelona Espai de Cinema (BEC), es consolida d’aquesta manera com a espai de mostra de produccions que rarament es poden veure en sales d’exhibició. Miradocs té la seva continuïtat al llarg de l’any en el cicle Mirades de cinema documental que també es pot veure a La Casa Elizalde.

SESSIÓ INAUGURAL. "GENERACIÓ PEGASO"

15 DE GENER 2014

GENERACIÓ PEGASO

Amb la presència de la realitzadora Isabel Andrés i Portí

2010.- Durada 55 min.

Nominat al Shanghai TV Festival al Magnolia Award - Best Documentary, Best Photography, Best Director. Nominat al Taiwan International Documentary Festival - Best Documentary

Direcció i guió: Isabel Andrés Portí: Producció: Diagonal TV i Televisió de Catalunya; Productor: Albert Sagalés; Direcció de fotografia: Georgina Ferrer; Muntatge: Simone Belisario; Direcció de producció: Alfons Teruel; Direcció de so: Elena Coderch; So directe: Elena Coderch

Aquesta és la història d’un grup d’amics, joves treballadors de la Pegaso -una de les empreses públiques de la automoció més importants del Franquisme- que units pels ideals, van arriscar les seves vides i el benestar de les seves famílies, per tal de donar la veu als treballadors, lluitar per la millora de les condicions de treball i les llibertats democràtiques.

Això, els va comportar greus conseqüències personals i familiars... Però malgrat tot, la Pegaso va ser pionera i un exemple en la lluita i obtenció de drets pels seus treballadors durant els últims anys de la dictadura i durant la transició política a Catalunya i Espanya.

Durant aquest temps van enregistrar alguns d’aquests moments amb una càmera de Super 8, ara un material inèdit i de gran valor, que coneixerem per mitjà de la mirada d’una de les seves filles dels protagonistes, la directora d’aquest projecte, que ens explica aquesta història més lligada al present del que ens podríem imaginar.

Un documental sobre Història, política, compromís, justícia, ideals, solidaritat i amistat.

SESSIÓ PROPOSADA PEL MASTER DE DOCUMENTAL I SOCIETAT DE L’ESCAC

16 DE GENER 2014

Amb la presència dels realitzadors

MAR DE FONS

2013, Durada: 30’

Fitxa Tècnica:

Direcció: Bruno Lopez Aretio-Auterna / Florencia Luna; Ajudant direcció: Dídac Saez Ulzurrun; Direcció Fotografia: Florencia Luna, Dídac Saez Ulzurrun; Muntatge: Bruno Lopez Aretio-Auterna, Dídac Saez Ulzurrun; Guió: Florencia Luna, Bruno Lopez Aretio-Auterna; Postproducció audio: Yago Flaquer; Producció: Mar Rossello Horrach; Disseny Gràfic: Mar Rossello Horrach; Subtítols: Clara Recasens Zorzu

Sinopsi:

Breu historia d’una saga de mariners de Badalona, els Costa, dedicats durant generacions a un ofici que es va acabant, el dels pescadors de litoral. Les dificultats del dia a dia d’aquests mariners que han de conviure amb el desenvolupament d’una gran urbs que ja no els te en compte i amb un medi que poc a poc es va exhaurint. Tanmateix, sempre hi ha el mar....

SELEME SELEME

2013. Durada 60 minuts

Amb la presència de la realitzadora

Fitxa tècnica:

Direcció: Alexandra Rozas Azagra; Càmera i Muntatge: Alexandra Vives Azagra; Muntatge de so: Diego Pedragosa; Música original: Diego Pedragosa; Col·laboracio muntatge: Júlia Rabadan, Jana Arcega, Albert Martinez, Salvador Sunyer; Càmera addicional: Chema García, Jana Arcega, Andres Cornejo; Producció Etiòpia: Ana Casals, Yohanes Feleke

Sinopsis: En Miquel, un nen etíop de dos anys i mig, és adoptat per una família barcelonina. Ràpidament s’adapta a la seva nova vida, mentre el seu passat es va desdibuixant,
però hi ha un record que és inesborrable: el dels seus dos germans.
La seva mare adoptiva no dubtarà a tornar a Etiòpia per localitzar-los i els trobarà a Bona, on viuen amb el seu tiet que, emocionat, veurà bé que els germans s’uneixin.

SESSIÓ PROPOSADA PEL MASTER DE DOCUMENTAL CREATIU DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

17 DE GENER 2014

Amb la presència dels realitzadors

Les innovacions formals i conceptuals que experimenten en general els mitjans audiovisuals tenen al cinema documental, el seu banc de proves més efectiu. És en el si del mateix on les hibridacions entre diferents maneres, retòriques, tendències i procediments són més efectives i postren el seu veritable abast. El Màster de Documental Creatiu de la UAB va sorgir, fa més de quinze anys, intuint aquestes necessitats en un moment en el que un "nou" documental començava a ser realitat encara que amb perfils incerts. Aquests 2 documentals que presentem en aquesta sessió en són un clar exponent

LA CIUTAT TIPOGRÀFICA

Catalunya, 2012, Duració: 26 min.

Fitxa Tècnica:

Direcció: Igone Arreitunandia, Aitor Gametxo, Sabrina Grajales y Marina Thomé

Sinopsis:

Buscant l'identitat de les lletres es pot reconstruir l'identitat de les persones?

“Com interactua la tipografia amb les persones? Em capbusso en un univers on les lletres es fonen, contraposen i finalment, afirmen identitats personals i col.lectives a la ciutat, preguntant-me amb quina em podria identificar.”

Una veu en off ens passeja per Barcelona parlant de les tipografies de la ciutat, les imatges, però, ens mostren persones. Les tipus de lletres és així com esdevenen tipus de persones... grans, minúscules, rectes, ... I així parlant de tipogafies, el documental ens parla de persones, dels seus records, de les seves emocions, de les seves vivències. Ens parla de la construcció de les identitats singulars i col·lectives. “La ciutat tipogràfica” ens proposa mirar les singularitats de les tipografies de Barcelona, per parar-nos a mirar les singularitats de les persones. “ Les lletres conformen paraules que a la vegada conformen frases que a la vegada conformen el text d’on subjeu el discurs i la modificació de només una alteraria tot el significat” No és això la societat?

FORA DE PÀGINA

Catalunya, 2012, Duració: 30 min.

Fitxa tècnica:

Direcció i guió: Elena Macián Masipo i David J. Moya Algaba

Sinopsis:

El so es fa cos, la carn esdevé vers i el directe cobra el seu màxim sentit. Vídeo, soroll, llum, distorsió, tecnologia, experimentació; tot això, unit i supeditat a la veu humana, l'autèntica protagonista.
Fora de pàgina proposa un viatge metafòric de la mà de la polipoesía, des de les cordes vocals fins als focus, on el so no troba límit. Aquest documental barreja qualsevol recurs al seu abast per provocar una agitació, una emoció en l'espectador. Aquí s'admet des del crit fins a l'abstracció, des del detall i el gest fins al visceral cara a cara. Mitjançant un acostament al fenomen del recital poètic descobrim objectes, fragments de vida dels seus protagonistes i les seves inquietuds.

Segons paraules d’en David J. Moya, un dels directors «El documental comença amb un to molt experimental, proper al vídeoart i a poc a poc va sumant elements. A partir d'una abstracció la història va creixent. La intenció era que la pel·lícula evolucionés d'una forma molt orgànica», 
En el fons, tot és poesia.

MASTER CLASS D’ÒSCAR PÉREZ “EL RETRAT EN EL DOCUMENTAL”

21 DE GENER 2014

El retrat cinematogràfic comporta una trobada amb l’altre. Autor i personatge s’exposen a un intercanvi emocional de naturalesa ètica i estètica. Un bon retrat diu tan o més del retratista que de la persona que està essent retratada. Per aquest motiu, resulta fonamental una mirada introspectiva que permeti un reconeixement propi i profund en l’altre. Volem proposar una immersió en l’art del retrat documental a partir de la mirada de diferents realitzadors contemporanis.  

Òscar Pérez. ( Girona , 1973 ) . Estudia cinema al London College of Communication. El 2001 s’instal·la · la a Barcelona , on realitza i produeix la major part de la seva obra documental . Imparteix classes magistrals i seminaris en el Màster en Documental Creatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona i en el Màster de documental de l' ESCAC . És professor de documental de creació a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

La majoria dels seus treballs s'exhibeixen a la televisió pública. Primer en el programa Gran Angular de TVE per a Catalunya i, anys més tard, al Canal 33 de la Televisió de Catalunya en una sèrie de creació pròpia anomenada 'L'hort de Getsemaní'. Paradoxalment, el seu llenguatge es troba molt allunyat dels cànons del mitjà televisiu. Construeix la narració únicament a través de plans llargs i sostinguts i reemplaça el drama tradicional per una tensió permanent al llarg de la peça. No obstant això, la confiança en les persones a les que filma es tradueix en un acostament despullat de retòrica i judicis morals que converteix la seva obra en un projecte radicalment popular .

A TRAVÉS DEL CARMEL

22 DE GENER 2014

Amb la presència del realitzador, en Claudio Zulián

2006. Durada: 90minuts

Direcció i guió: Claudio Zulián; Steadycam: Ramón Sánchez; Fotografia: Quique López: Disseny de so: Ernest Peralt, Claudio Zulián; Una producció de Acteon en coproducció amb Televisió de Catalunya i Carmel Amunt. Amb el suport de l’Institut de les Indústries Culturals (ICIC) i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

“Buscava un ritme específic de la paraula que acompanyés el ritme fluid de l’únic pla en què consisteix tota la pel·lícula. Crec que en un pla-seqüència d’una hora i mitja hi ha quelcom de potent i molt adequat per expressar l’èpica quotidiana d’un barri popular, i la força d’una història social i política, suma de totes les històries que es van explicant. I també per reflectir ritmes més generals, com ara el declinar de la llum al vespre, que acompanyen la nostra vida quotidiana” Claudio Zulián

NOTA A BLOG&DOCS