2010,2012, 2013, 2014, 2015, 2017,

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joaquim Jordà. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joaquim Jordà. Mostrar tots els missatges

15 de des. 2016

27/01/2017. El documental preferit de.... Neus Ballús

Sessió 27 de gener:
19:30h

Neus Ballús és directora i guionista de cinema i productora audiovisual. Llicenciada en comunicació audiovisual i màster en documental de creació per la Universitat Pompeu Fabra. Va dirigir el film "La Plaga" Premi Goya al Millor Director NovellPremi del Cinema Europeu: Premi Fassbinder a la Millor Opera Prima


Amb la presència de Neus Ballús



MÉS ENLLÀ DEL MIRALL
Catalunya 2006. 123 min

Image result for mes enlla del mirall joaquim jordaDirecció:  Joaquim Jordà. Guió: Joaquím Jordà, Laia Manresa; Música: Laura Casaponsa; Fotografia: Carles Gusi, Ricardo Íscar, Carla Subirana
Aquest documental pretén introduir-se en el món de les agnòsies i les alèxies, malalties cerebrals que comporten diferències substancials a l'hora de percebre allò que anomenem realitat. L'inici d'aquesta història rau en un article aparegut al diari El País. El text narrava el cas d'Esther Chumillas, una noia de divuit anys agnòsica des dels quinze com a conseqüència d'una meningitis mal diagnosticada. Joaquím Jordà, alèctic i agnòsic visual arran d'un infart cerebral, es va posar en contacte amb ella. I van començar una relació d'amistat. Aviat apareixeria un tercer personatge, atret també pel mateix article.
El 1997 Joaquim Jordà va patir un atac cerebral que va posar fi a una època de la seva vida però, per contra, va donar inici a una nova etapa d'incontinència creativa i investigació formal. Més enllà del mirall ve a ser una conclusió dels temes i recursos traçats en la seva obra durant aquest últim cicle.

L'eix del film és l'agnòsia cerebral, una dificultat o impossibilitat de processar la informació visual que el propi Jordà va patir com a seqüela d'aquell atac. A través de la seva pròpia història i la d'altres afectats, Jordà procedeix a un estudi en profunditat de l'agnòsia i les seves conseqüències en el qual, però, el protagonisme descansa en les persones, no en la malaltia. Però la pel·lícula és moltes coses més: per començar, una crònica de l'amistat entre el director i una adolescent que pateix una variació de la seva mateixa malaltia. També un estudi sobre la capacitat de l'ésser humà per recompondre els trossos, per refer-se davant l'adversitat. I finalment, una reflexió sobre la mirada i sobre com la nostra gramàtica visual defineix la nostra relació amb el món.

la pel·lícula és intel·ligent, honesta i mostra la curiositat d'un creador que reivindica la vida, la lluita i la companyonia. Des de l'última trinxera de la seva vida, Jordà mostra unes persones que tracten d'explicar-se a si mateixos i superar els seus obstacles, que no són pocs. L'última revolució possible, la revolució contra la mort. L'única, en realitat, que Joaquim Jordà no va perdre.

29 d’oct. 2014

EL DOCUMENTAL PREFERIT DE... SILVIA MUNT: "MONES COM LA BECKY"

23 DE GENER
El documental preferit de… Silvia Munt”
MONES COM LA BECKY de Joaquim Jordà
1999.- Durada: 63 minuts



Fitxa Tècnica: Escrita i dirigida per Joaquim Jordà i Núria Villazá; Producció: J.A. Pérez Giner; Productor associat: J.L. Pérez Arroyo; Directora de producció: Marta Pérez Ferrándiz; Fotografia: Carles Gusi; So: Daniel Fontrodona; Muntatge: Sergi Díez. Intèrprets: Joao Maria Pinto, Marian Valera, Petra Alcántara, Montse Bustos, Juana Cabeza, Ramsés Espín, Joan Garcia Bas, Marta Lleonart, Benito Perea, Carmen Pérez, Antonio Torres.
Sinopsi: Fa cap a setanta anys, un neuròleg portugués anomenat Egas Moniz va assistir a un congrés de psicologia a Londres. Allà, un biòleg americà, el dr. Fulton, va presentar una ximpanzè anomenada Becky, que era un animal encantador. A continuació va projectar una pel.lícula en què el mateix animal apareixia com una bèstia tremendament agressiva. El dr. Fulton va explicar als assistents que havia practicat a la ximpanzè una ablació del lòbul central del cervell i que l'agressiu animal s'havia convertit en una mona de peluix. El professor Egas Moniz va tornar a Portugal amb la idea d'aplicar aquesta teràpia als esquizofrènics i aplacar així les seves agitacions. Aquest és el principi de la història que relata «Mones com la Becky». La resta, ja la veureu vosaltres mateixos.

Silvia Munt: Titulada en Ballet Clàssic per The Royal Ballet de Londres (1974), la seva activitat professional es va desenvolupar en l'àmbit de la dansa amb el Ballet Contemporani de Barcelona.[1]
El 1977 va debutar al cinema amb L'orgia. El 1981 va protagonitzar La plaça del Diamant, que li va suposar la Conquilla de Plata al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, i ràpidament va començra a treballar amb els directors com Fernando Trueba (Sal gorda), Vicente Aranda (La pasión turca), Manuel Gutiérrez Aragón (El rey del río) o Montxo Armendáriz (Secretos del corazón). Ha estat guardonada amb dos premis Goya (millor actriu per Alas de mariposa i millor curtmetratge documental per Lalia), aquest últim va arribar a acumular més de quinze premis, entre ells el United Nations World Forum on Children 's Television.[1]
Ha dirigit diversos telefilms com Les filles de Mohamed, premi Civis Media Arts al Millor Telefilm europeu de l'Any i Cosas que pasan, Biznaga de Plata al Festival de Màlaga de 2007 i dos llargmetratges (el documental Elena Dimitrievna Diakonova. Gala i Pretextos, pel qual va obtenir el Premi a la Millor Direcció al Festival de Màlaga de 2008).[1]
El seu últim treball ha estat dirigir Una comèdia espanyola, de Yasmina Reza, per al Centro Dramático Nacional i Dubte, de John Patrick Shanley, al Teatre Poliorama de Barcelona. Està pendent d'emissió el telefilm Mentiders, del qual és guionista i directora.[1]
És membre de l'Acadèmia del Cinema Europeu i de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya. Des del desembre de 2008 fins al 14 de novembre de 2011, també va ser consellera del Plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), organisme del qual va dimitir juntament amb nou membres més, com a protesta pel trencament de model que proposa el projecte de Llei Òmnibus.
Font: Viquipèdia