19:30h
Amb
la presència de Neus Ballús
MÉS
ENLLÀ DEL MIRALL
Catalunya
2006. 123 min
Direcció: Joaquim
Jordà. Guió: Joaquím Jordà, Laia Manresa; Música: Laura
Casaponsa; Fotografia: Carles Gusi, Ricardo Íscar, Carla
Subirana
Aquest
documental pretén introduir-se en el món de les agnòsies i les
alèxies, malalties cerebrals que comporten diferències substancials
a l'hora de percebre allò que anomenem realitat. L'inici d'aquesta
història rau en un article aparegut al diari El País.
El text narrava el cas d'Esther Chumillas, una noia de divuit anys
agnòsica des dels quinze com a conseqüència d'una meningitis mal
diagnosticada. Joaquím Jordà, alèctic i agnòsic visual arran d'un
infart cerebral, es va posar en contacte amb ella. I van començar
una relació d'amistat. Aviat apareixeria un tercer personatge, atret
també pel mateix article.
El
1997 Joaquim Jordà va patir un atac cerebral que va posar fi a una
època de la seva vida però, per contra, va donar inici a una nova
etapa d'incontinència creativa i investigació formal. Més enllà
del mirall ve a ser una conclusió dels temes i recursos traçats en
la seva obra durant aquest últim cicle.
L'eix
del film és l'agnòsia cerebral, una dificultat o impossibilitat de
processar la informació visual que el propi Jordà va patir com a
seqüela d'aquell atac. A través de la seva pròpia història i la
d'altres afectats, Jordà procedeix a un estudi en profunditat de
l'agnòsia i les seves conseqüències en el qual, però, el
protagonisme descansa en les persones, no en la malaltia. Però la
pel·lícula és moltes coses més: per començar, una crònica de
l'amistat entre el director i una adolescent que pateix una variació
de la seva mateixa malaltia. També un estudi sobre la capacitat de
l'ésser humà per recompondre els trossos, per refer-se davant
l'adversitat. I finalment, una reflexió sobre la mirada i sobre com
la nostra gramàtica visual defineix la nostra relació amb el món.
la pel·lícula és intel·ligent, honesta i mostra la curiositat d'un creador que reivindica la vida, la lluita i la companyonia. Des de l'última trinxera de la seva vida, Jordà mostra unes persones que tracten d'explicar-se a si mateixos i superar els seus obstacles, que no són pocs. L'última revolució possible, la revolució contra la mort. L'única, en realitat, que Joaquim Jordà no va perdre.
