17
DE GENER 2014
Amb
la presència dels realitzadors
Les
innovacions formals i conceptuals que experimenten en general els
mitjans audiovisuals tenen al cinema documental, el seu banc de
proves més efectiu. És en el si del mateix on les hibridacions
entre diferents
maneres, retòriques, tendències i procediments són més efectives
i postren el seu veritable abast. El Màster de Documental Creatiu de
la UAB va sorgir, fa més de quinze anys, intuint aquestes
necessitats en un moment en el que un "nou" documental
començava a ser realitat encara que amb perfils incerts. Aquests 2
documentals que presentem en aquesta sessió en són un clar exponent
LA
CIUTAT TIPOGRÀFICA
Catalunya,
2012, Duració: 26 min.
Fitxa
Tècnica:
Direcció:
Igone Arreitunandia, Aitor Gametxo, Sabrina Grajales y Marina Thomé
Sinopsis:
Buscant
l'identitat de les lletres es pot reconstruir l'identitat de les
persones?
“Com
interactua la tipografia amb les persones? Em capbusso en un univers
on les lletres es fonen, contraposen i finalment, afirmen identitats
personals i col.lectives a la ciutat, preguntant-me amb quina em
podria identificar.”
Una
veu en off ens passeja per Barcelona parlant de les tipografies de la
ciutat, les imatges, però, ens mostren persones. Les tipus de
lletres és així com esdevenen tipus de persones... grans,
minúscules, rectes, ... I així parlant de tipogafies, el documental
ens parla de persones, dels seus records, de les seves emocions, de
les seves vivències. Ens parla de la construcció de les identitats
singulars i col·lectives. “La ciutat tipogràfica” ens proposa
mirar les singularitats de les tipografies de Barcelona, per
parar-nos a mirar les singularitats de les persones. “ Les
lletres conformen paraules que a la vegada conformen frases que a la
vegada conformen el text d’on subjeu el discurs i la modificació
de només una alteraria tot el significat” No és això la
societat?
FORA
DE PÀGINA
Catalunya,
2012, Duració: 30 min.
Fitxa
tècnica:
Direcció
i guió: Elena Macián Masipo i David J. Moya Algaba
Sinopsis:
El
so es fa cos, la carn esdevé vers i el directe cobra el seu màxim
sentit. Vídeo, soroll, llum, distorsió, tecnologia, experimentació;
tot això, unit i supeditat a la veu humana, l'autèntica
protagonista.
Fora de pàgina proposa un viatge metafòric de la mà de la polipoesía, des de les cordes vocals fins als focus, on el so no troba límit. Aquest documental barreja qualsevol recurs al seu abast per provocar una agitació, una emoció en l'espectador. Aquí s'admet des del crit fins a l'abstracció, des del detall i el gest fins al visceral cara a cara. Mitjançant un acostament al fenomen del recital poètic descobrim objectes, fragments de vida dels seus protagonistes i les seves inquietuds.
Fora de pàgina proposa un viatge metafòric de la mà de la polipoesía, des de les cordes vocals fins als focus, on el so no troba límit. Aquest documental barreja qualsevol recurs al seu abast per provocar una agitació, una emoció en l'espectador. Aquí s'admet des del crit fins a l'abstracció, des del detall i el gest fins al visceral cara a cara. Mitjançant un acostament al fenomen del recital poètic descobrim objectes, fragments de vida dels seus protagonistes i les seves inquietuds.
Segons
paraules d’en David J. Moya, un dels directors «El documental
comença amb un to molt experimental, proper al vídeoart i a poc a
poc va sumant elements. A partir d'una abstracció la història va
creixent. La intenció era que la pel·lícula evolucionés d'una
forma molt orgànica»,
En el fons, tot és poesia.
En el fons, tot és poesia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada