25/01/2017. Sessió "Retines"

Sessió 25 de gener:

19:30h

SESSIÓ RETINES

Per tal de dur a terme la mostra Miradocs, el Barcelona Espai de Cinema col·labora habitualment amb altres entitats i amb el món acadèmic. Aquest any hem volgut fer present la tasca que fan els educadors i educadores socials en el seu dia a dia, per aquest motiu hem comptat amb el Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya (CEESC).

ElCEESC va crear la comunitat “Retines”, una web oberta a tots aquells que vulguin contribuir a crear un recull de treballs, recursos i projectes audiovisuals que tinguin una òptica socioeducativa.; i de totes les obres presentades cada any, aquelles millor valorades reben el premi Retines.

Al Miradocs d’aquest any volem mostrar les obres millor valorades dins els Premis Retines 2016.

VIDEOCURRÍCULUM

Catalunya, 2016 / 3 min.

Idea: Mercè Aranda

Realització: Mercé Aranda I Alba Blase

SINOPSI:

Qui és un educador o una educadora social? Quines habilitats, coneixements i aptituds ha de tenir? D’una forma senzilla i original, aquest curt ens fa conèixer aquesta disciplina professional.

TIRETADES, SALUT DE COLORS

Catalunya, 2016 / 11 min.

Idea: Tiretades. Documental participatiu

Realització: Fora de Quadre

SINOPSI:Com podem fer que l’estada hospitalària d’un infant sigui més lleugera...? a Tiretades ens mostren com a través de l’expressió plàstica s’aconsegueix fer l’entorn d’un hospital més agradable i millorar el benestar dels infants que pateixen un procés de malaltia.

PROTESTO

Catalunya, 2016 – 5 min.

Projecte de: Associació per a Joves TEB

Idea: Col.lectiu de rap La Llama

Gravació i muntatge: Christian Tuazon aka Chino & MindGame Films

SINOPSI: Els carrers del Raval serveixen d’entorn per a la protesta, per cridar contra tot allò que els governants ens estan prenent com a ciutadans, com a societat... la llei “mordassa”, les retallades en drets socials, ... Aquest curt ens convida a sortir al carrer i fer arribar als polítics que no tot s’hi val i que no ens quedarem impassibles davant les decisions que ens perjudiquen.

I LOVE LLEIDA

Projecte de: Ajuntament de Lleida en col·laboració amb la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya (ANIMAC).

Gravació i muntatge: joves d’entre 12 i 18 anys de Lleida en col·laboració amb Cactusoup. Catalunya, 2015 – 4 mins. 43 s.

I Love Lleida tracta la identitat, l’arrelament i el valor de la vida al barri i forma part de Mirades al futur a través de l’art, un projecte socioeducatiu amb adolescents i joves a través del treball educatiu de carrer i combinant diferents tècniques artístiques. El treball educatiu troba amb el vídeo, una metodologia artística amb la que vehicular-se i s’acaba produint un treball final de projecció del treball emocional d’apoderament i resiliència dels infants i joves participants.

PERIPLUS, UN VIATGE DE CREIXEMENT I DESCOBERTA

Idea original de: Comusitària

Gravació i muntatge: Guillem Roma. Catalunya, 2016 – 21 mins. 25 s.

Reportatge complert de Periplus en concert, un procés i proposta de Comusitària que uneix els projectes 4Cordes de Mataró i la Riborquestra de Ciutat Vella de Barcelona. A través dels seus protagonistes, el document demostra que la música és també una eina socioeducativa on es pot treballar l'apoderament, el creixement i enriquiment personals.

26/01/2017. 3 documentals del Master de Documental Creatiu de la UAB

Sessió 26 de gener:

19:30h

SESSIÓ MASTER DOCUMENTAL CREATIU DE LA UAB

Durant els últims anys el Màster s'ha dedicat a explorar les possibilitats del cinema de la realitat, procurant mantenir-se sempre en l'avantguarda del seu desenvolupament

Amb la presència de membres dels equips dels diferents documentals i del Màster de la UAB.

CIUTAT MERIDIANA

Catalunya /2015/ 22min/VOCE

Directors: Maria Antonia Duque, Maite Redondo, Graziana Saccente, Bally Valdivieso, Alazne Vázquez

SINÒPSI

Ciutat Meridiana integra el paisatge i l'arquitectura condensant la vida quotidiana que transcorre davant de la càmera. És un experiment post-observacional que omple el paisatge urbà d'aquest barri de la perifèria nord de Barcelona,

Convertits en observadors privilegiats compartim amb la pantalla, petits fragments de la vida quotidiana d'un barri. Bàsic el treball de so, que obliga a l'espectador a recolocar-se contínuament dins el marc visual a la recerca de les diferents històries.

CABEZA DE ORQUIDEA

Catalunya /2015/ 23min/VE

Directors: Violeta Blasco / Germán Andrés López / Carlotta Napolitano / Angélica Sánchez Martínez / Claudia Zegarra P.

SINÒPSI

Angélica té un problema amb la seua sexualitat, un bloqueig psicològic i físic. A través d’un vídeo diari, compartit amb altres dos dones, indagarà en els seus records per a entendre què succeïx amb el seu cos.

CAMPANYA

Catalunya /2015/ 28min/VOCE

Dirctors: Andrés Alonso, Catarina Brites Soares, Alejandro Cabrera, Lara Curto, Damián Depetris

SINÒPSI

Es munta l'escenari, el públic espera expectant, els actors surten a escena i comença el xou. A Campanya la càmera retrata des d'un lloc inesperat a la cursa pel poder. Qui és el veritable protagonista en la campanya electoral?, els polítics?, els mitjans?, els ciutadans?.

Aquest documental ens demostra que si saps buscar bé el punt on posar la càmera i dones temps, trobaràs moments impagables, des de la comicitat més absoluta a la franquesa total. No hi ha dubte, el protagonista d'aquesta campanya no és més ni menys que l'ésser humà.

27/01/2017. El documental preferit de.... Neus Ballús

Sessió 27 de gener:

19:30h

Neus Ballús és directora i guionista de cinema i productora audiovisual. Llicenciada en comunicació audiovisual i màster en documental de creació per la Universitat Pompeu Fabra. Va dirigir el film "La Plaga" Premi Goya al Millor Director Novell, Premi del Cinema Europeu: Premi Fassbinder a la Millor Opera Prima

Amb la presència de Neus Ballús

MÉS ENLLÀ DEL MIRALL

Catalunya 2006. 123 min

Direcció:  Joaquim Jordà. Guió: Joaquím Jordà, Laia Manresa; Música: Laura Casaponsa; Fotografia: Carles Gusi, Ricardo Íscar, Carla Subirana

Aquest documental pretén introduir-se en el món de les agnòsies i les alèxies, malalties cerebrals que comporten diferències substancials a l'hora de percebre allò que anomenem realitat. L'inici d'aquesta història rau en un article aparegut al diari El País. El text narrava el cas d'Esther Chumillas, una noia de divuit anys agnòsica des dels quinze com a conseqüència d'una meningitis mal diagnosticada. Joaquím Jordà, alèctic i agnòsic visual arran d'un infart cerebral, es va posar en contacte amb ella. I van començar una relació d'amistat. Aviat apareixeria un tercer personatge, atret també pel mateix article.

El 1997 Joaquim Jordà va patir un atac cerebral que va posar fi a una època de la seva vida però, per contra, va donar inici a una nova etapa d'incontinència creativa i investigació formal. Més enllà del mirall ve a ser una conclusió dels temes i recursos traçats en la seva obra durant aquest últim cicle.

L'eix del film és l'agnòsia cerebral, una dificultat o impossibilitat de processar la informació visual que el propi Jordà va patir com a seqüela d'aquell atac. A través de la seva pròpia història i la d'altres afectats, Jordà procedeix a un estudi en profunditat de l'agnòsia i les seves conseqüències en el qual, però, el protagonisme descansa en les persones, no en la malaltia. Però la pel·lícula és moltes coses més: per començar, una crònica de l'amistat entre el director i una adolescent que pateix una variació de la seva mateixa malaltia. També un estudi sobre la capacitat de l'ésser humà per recompondre els trossos, per refer-se davant l'adversitat. I finalment, una reflexió sobre la mirada i sobre com la nostra gramàtica visual defineix la nostra relació amb el món.

la pel·lícula és intel·ligent, honesta i mostra la curiositat d'un creador que reivindica la vida, la lluita i la companyonia. Des de l'última trinxera de la seva vida, Jordà mostra unes persones que tracten d'explicar-se a si mateixos i superar els seus obstacles, que no són pocs. L'última revolució possible, la revolució contra la mort. L'única, en realitat, que Joaquim Jordà no va perdre.

PREMI MIQUEL PORTER DEL CINECLUBISME CATALÀ PER "V.O.S.E"

El jurat del premi Miquel Porter va decidi:

"Reunits a la Barcelona el 17 de gener 2015, el jurat del premi Miquel Porter i Moix del cineclubisme català format per Rosa Llinàs del cineclub Diòptria de Figueres, David Canut del Cineclub la Seu d'Urgell i Graciela Arce del cineclub Barcelona Espai de Cinema han decidit:

Per un avenç en noves formes narratives dins el camp del documental, per acostar-se a una temàtica original, per aportar una reflexió sobre el cinema i la forma en que l'espectador l'entén, per realitzar un gran treball de muntatge i fer un exercici de recerca d'imatges molt significatiu, i en definitiva per fer avançar el documental de creació per nous camins, decidim que el premi sigui per:

V.O.S.E, de Rosario González, realitzat en el Master de documental creatiu de la UAB."

Podeu veure el webdoc aqui

 

INAUGURACIÓ AMB "A UN DÓLAR! A UN DÓLAR!"

14 DE GENER 2015

¡A UN DÓLAR¡, !A UN DÓLAR¡

Amb la presència de la realitzadora Maria Aguilera

2013.- Durada 55 min.

- Premio Producción Cortometraje Documental por el Consejo Nacional de Cinematografía del Ecuador, 2011
- Selección Cinema Room del Foro Urbano Mundial, WUF7, Medellín, Colombia, Abril de 2014
- Selección Festival Internacional "Encuentros del Otro Cine", EDOC13, Quito, Ecuador, Mayo 2014

Fitxa Tècnica: Direcció: Maria Aguilera Reche. Guió de María Aguilera Reche. Producció: Miguel Narváez. Protagonitzat pel Comerciants "informals" i "reubicats" de ciutats de Equador i Barcelona, així com artistes del carrer, acadèmics, funcionaris i ciutadans.

Sinopsi: El llargmetratge A un dòlar! A un dòlar! aborda el tema del comerç popular, especialment el "informal" que genera ocupació per a moltes persones excloses del mercat laboral però crea també problemes urbans relacionats amb l'apropiació de l'espai públic, amb el seu deteriorament i marginació, que són assumits per les autoritats locals desplaçant a les (us) comerciants dels carrers amb mesures de regulació del comerç i ordenament de l'espai públic.

L'aplicació de les noves normatives implica "reubicar" a les (us) comerciants des dels carrers altament comercials dels "centres històrics" a altres zones de la ciutat menys comercials.

A Quito, com en altres ciutats llatinoamericanes o europees, es privilegien els plans urbanístics que, dirigits per criteris econòmics, construeixen ciutats modernes, ordenades i segures, que els permet ser incloses en els circuits internacionals turístics i financers, prenent el "patrimoni cultural" com un factor més de producció. Barcelona està sent el model per aquestes altres ciutats del món.

DOS DOCUMENTALS DEL MASTER DE DOCUMENTAL I SOCIETAT DE L'ESCAC

15 DE GENER 2015

SESSIÓ PROPOSADA PEL MASTER DE DOCUMENTAL I SOCIETAT DE L’ESCAC

Amb la presència de les realitzadores 

El Master de documental i societat de l’ESCAC s’interessa en el desenvolupament de projectes documentals de contingut social. Vol difondre el documental des del compromís étic que vincula a tot autor amb els mitjans que utilitza per a portar a terme el seu treball i des de la convicció de que tot intent de reflectir una realitat determinada, comporta necessàriament un posicionament davant al context social en que té lloc l’obra que es després d’aquest intent.

HUELLAS DE AUSENCIA

2014, Durada: 17’

Fitxa Tècnica:

Direcció: Ana Monrás / ESCAC

Sinopsi:

Ens endinsem en la memòria d'una família les petjades de la qual comencen a esborrar-se. Una casa que traspua misteri, fotografies, pors, fúria i, finalment, assossec i serenitat. Un retrat pintat amb sensacions i imatges.

LA MALA LLET

2013. Durada 24 minuts

Fitxa tècnica:

Direcció: Mireia Fontanals. Guió: A. Maluquer, M. Fontanals ; fotografia: Anna Serra.

Sinopsis: Ens embarquem en un viatge interior en la història de l'Anita i l'Amadeu, una parella de masovers que després de més de 50 anys de casats i moltes expectatives frustrades, viuen un revés a les seves vides que fa que tots els rancors acumulats quedin apartats per donar pas a l'amor que algun dia els va unir.

EL BARRI S'HA DE DEFENSAR

16 DE GENER 2015

EL BARRI S'HA DE DEFENSAR

2013, 53'

Amb la presència de les realitzadores

Fitxa tècnica: Guió i realització: Neus Ràfols i Cristina Mora; Director de fotografia: Xavier Camí; Muntatge i postproducció: Ana María Pérez; Producció: Alfonsi Vega i Jaume Puig (productora Maragda Mediàtica); Música: Pablo Imaz, Poker d’Asos, l’Abdominable Gallina Nauseabunda, Gato Pérez

Sinopsi:Aquesta és la història de la lluita d’un grup de veïns i veïnes de la Barceloneta per aturar la transformació d’un barri de pescadors i d’origen obrer, a un reducte turístic, i per frenar els processos socials que el deshumanitzen cada vegada més.