Paco Poch.- Doctor
en Comunicació Audiovisual (UPF). MB (IESE). Llicenciat en Història
Moderna (UB). Diplomado en fotografía (IPEF).
Nascut
a Igualada el 1951. Ha treballat com a fotògraf cultural i com a
director de producció. Ha produït diversos llargmetratges i
documentals per a cinema i televisió, dirigits per Jordi Cadena,
Isaki Lacuesta, José Luis Guerin, Manuel Huerga ... Com a
distribuïdor ha portat directors tan personals com Eugène Green,
Denis Côté, Sharunas Bartas, Jessica Hausner, Béla Tarr, Ermanno
Ormi...
El
1991 va rebre, a Barcelona, el Premi Nacional de Cinematografia.
Exerceix la gestió cultural, la consultoria, la producció
(Mallerich Films) i la distribució (Paco Poch Cinema). Imparteix
cursos de producció a la Universitat Pompeu Fabra. Dirigeix la
Càtedra Pierre Cardin i és membre del consell assessor de la
revista Serra d'Or.
En
Paco Poch és un a la industria del cinema. Des de sempre ha apostat
per donar una oportunitat a nous creadors i per portar cinema de
grans autors però poc coneguts pel gran públic. Gràcies a ell, les
nostres pantalles i el públic ha tingut l'oportunitat de descobrir
veritables joies cinematogràfiques
La
tasca d'aquest tipus de productor i distribuïdor avui dia és
imprescindible per enriquir el moltes vegades, trist i monòton
panorama de les nostres sales
Presentació
i col·loqui a càrrec de Paco Poch
INNISFREE
El
1989, José Luis Guerin va viatjar a Irlanda a la recerca de
l'Innisfree místic de John Ford, buscant rastres de L'Home
Tranquil
en una gran Irlanda rural molt canviada. Innisfree explora la
diferència entre llavors i ara; entre la memòria i la realitat; i
entre el cinema narratiu clàssic i el documental d'observació.
España
| 1990 | 110 minuts VOSE
Direcció,
guió, muntatge: José Luis Guerin. Fotografia Gerard Gomerzano,
Jesús Somi. Editing: José Luis Guerin. Producció Paco Poch.
“Esa
película surge de un encuentro con un grupo de personas que vivían
en un pueblo colgado de Irlanda, y que me sedujo en sí mismo. Me
interesó cómo esa gente que vivía en una sociedad rural tan
perdida, conservaba de manera tan viva un imaginario colonizado por
los sueños del cine americano. O sea, que más que el recuerdo
cinéfilo de "El hombre tranquilo", que me gustó
muchísimo, lo que me interesaba era contar como una comunidad había
asumido el rodaje del film como una cultura propia, y el cine como un
legado vivo” (extracte
entrevista apareguda a Cine Máldito sep 2016)
“En
Innisfree está la búsqueda de encontrar la historia en los otros,
es decir, de que no todo surja de mi sino en un “pacto con lo
accidental”, con otros personajes en quienes yo debo encontrar la
historia”
(extracte entrevista al blog ¿qué fue de? Maig 2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada