Clausura i premi Miquel Porter al documental "La fuga de los 45"

Finalitza la darrera edició del MIRADOCS 2018 amb el premi Miquel Porter al millor documental realitzat per escoles i universitats. El jurat va estar conformat per Francesc Xavier Navarro del Cineclub Manresa, l'Eva Campos del Cineclub Xiscnèfils de Cerdanyola del Vallès i la Cristina Santacreu del nostre cineclub, el Barcelona Espai de cinema.

El jurat va arribar a la següent  conclusió

 "Producció ingeniosament elaborada. El muntatge fa que tingui un bon ritme i estiguis atent a la història. L'habilitat entrevistadora fa que entenguis el context i el personatge."

I decideix que el premi Miquel Porter del cineclubisme català sigui per "La fuga de los 45" de Cristina Caamaño i realitzat al Master de documental creatiu de la UAB

Van recollir el premi alguns membres de l'equip en la festa final del Miradocs 

Aquest premi està organitzat per l'Associació d'amics de Miquel Porter i la Federació catalana de cineclubs

Ens veiem al MIRADOCS 2019!!!! Visca el cinema documental i Barcelona!!

Les fotos del festival les trobareu aquí

SESSIÓ 17/01/18: 25 CINES / seg

25 CINES / seg 

Direcció: Luis Macias

Espanya, 2017 \ 39 min \ VE

Amb la presència del realitzador.

Fitxa tècnica:

Direcció: Luis Macias

Fotografia: L. Macias / Javier Rapallo

Càmera: L. Macias / Adriana Vila

Edició: Cristobal Fernandez

So: Jonathan Darch

Música: Ross Bolleter

Durant el rodatge d'un documental sobre cinemes abandonats, un conflicte d'interessos entre el director i la productora fan que la pel·lícula no es rodi.

Això no impedirà que el cinema sigui demolit ... Tampoc que es faci un documental sobre ell ... Ni que el director aconsegueixi realitzar la pel·lícula ...

La veu en off dels director llegint el contracte, les trucades de la productora, les imatges de la demolició del cinema, de les sales desballestades fins i tot l'oblit de la taquillera ja jubilada ens parlen de la pèrdua. De la pèrdua dels drets del creador davant els interessos purament econòmics de la indústria o de la pèrdua dels espais de cultura, les sales de cinema, davant l'especulació capitalista...en resum, de la pèrdua d'una manera de fer. La destrucció física i ètica

No obstant, com el mateix director ens puntualitza, 25 cines/seg va més enllà d'un exercici de nostàlgia esdevenint una reflexió sobre la transformació del llenguatge cinematogràfic amb les noves formes de representació audiovisual o l'aparició de nous espais per gaudir del cinema.

I finalment la darrera paradoxa: de la destrucció neix la creació d'una obra que perdurarà en el temps

PREMIS:

DOCUMENTA MADRID, 2017. Premi Millor Curtmetratge nacional

ALCANCES. Festival de Cinema Documental. 2017. Premi Millor Migmetratge.

DIRECTOR

Luis Macías és artista, cineasta, reciclador d'imatges i investigador fílmic. És membre del duo Crater - www.cratercollective.com, i cofundador de CRATER-Lab, un laboratori de cinema analògic independent gestionat per artistes - www.crater-lab.org

Les seves propostes en format fílmic i / o vídeo, es conceben tant per projecció monocanal, com per a performances o instal·lacions.

Paral·lelament desenvolupa tallers teoricopràctics, especialitzats en diferents variants de cinema experimental -apropiació, cinema sense càmera, Súper 8 i 16mm i/o revelats experimentals - tant en escoles de cinema com en centres d'art i museus.

Les seves obres s'han vist en Festivals i Centres d'Art arreu del món

SESSIÓ 18/01/18 ( Màster UAB)

Elmàster del documental creatiu de la UAB ens porta 3 documentals amb una aproximació dels autors a diverses realitats des d'estils molt diferents

Amb la presència de membres dels equips dels diferents documentals, algun representant del Màster de la UAB i del Sindicat de Venedors Ambulants de Barcelona

LA FUGA DE LOS 45

Durada 21 min 2016, Catalunya, VE

Direcció: Cristina Caamaño. Guió: Cristina Caamaño, Carlos Fernández, Javier Málaga, Arturo Aguilar, Eduardo Ortiz Música: Arturo Aguilar

Després de passar més de mitja vida entre reixes, José Antúnez recorda els anys de lluita pels drets dels presos com els millors anys de la seva vida. Els 70 eren temps de canvi a Espanya i la població reclusa no estava disposada a ser la gran oblidada de la Transició. Van decidir prendre les regnes del seu destí i organitzar-se, buscant una solució per a tots ells

Utilitzant diferents tipus de llenguatge audiovisual des del dibuix a imatges d'arxiu es reconstrueix la coneguda fuga de La Model que es va produir al 1978. El narrador, veritable fil conductor, és la veu en off, via telefònica, d'uns dels protagonistes que recorda el que va passar i el context en què la fuga es va produir.

NOSOTROS, LOS NEGROS

Durada 16:30min 2016, Catalunya, VE

Realització: Adrià Rodríguez, Ana Roman, Juan Manuel Ruales, María F. Borregales, Marina Siero, Sebastián Tapia.

El 18 de maig de 2016, la policia grava un vídeo on un manter anomenat Sidil Moctar reacciona davant un atac un policial a la ciutat de Barcelona. El documental busca desmuntar aquesta imatge que s'amaga d'aquests 9 segons :rebuig civil, persecució policial, racisme i la constant lluita d'un col·lectiu de venedors ambulants per defensar la seva dignitat.

El procés de creació d'aquet documental va suposar per a l'equip compartir de primera mà la situació en que es troba el venedors ambulants a Barcelona. Tal com ells mateixos diuen, partir d'aquesta experiència complexa i, com a col·lectiu, arribar al moment de concretar un documental, va ser un autèntic desafiament.

AREA DESCANSO

Durada: 20:31 minuts, 2016, Catalunya, VOE

Direcció, guió, fotografia, so directe i disseny de so, muntatge: Maria Bea Torrell, Pilar Borrajo Ramos, Alejandra del Barrio Cabello, Andriev Mechowski.

El tedi s'apodera de camioners estacionats en àrees de descans. Temps morts d'espera allunyats de la seva família amb l'únic contacte del telèfon mòbil

Aquest documental porta a l'espectador a les àrees de descans i a la gent que hi passa hores esperant, descansat, dormint... Ens adonem, llavors, que són llocs on sembla que tot s'aturi i que la realitat d’a fora només irromp amb les trucades a les seves famílies. Les àrees de descans es converteixen en un no-espai, un no-temps.

SESSIÓ 19/01/18 ( Sessió Retines)

Per tal de dur a terme la mostra Miradocs, el Barcelona Espai de Cinema col·labora habitualment amb altres entitats i amb el món acadèmic i una d’aquestes entitats amb és el Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya (CEESC).

El CEESC va crear la comunitat “Retines”, una web oberta a tots aquells que vulguin contribuir a crear un recull de treballs, recursos i projectes audiovisuals que tinguin una òptica socioeducativa; i de totes les obres presentades cada any, aquelles millor valorades reben el premi Retines.

Al Miradocs d’aquest any volem mostrar les obres millor valorades dins els Premis Retines 2017.

Presentació i col·loqui a càrrec d’algun membre del Col·legi d’Educadors de Catalunya

SOMATICHE

Realització: Gem Bernadó

Catalunya, 2015- 54 mins. 42 s.

SINOPSI:

Documental realitzat en col·laboració amb el Centre Penitenciari Quatre Camins en el que es mostra el treball al voltant de les emocions i la presa de consciència de l’estat amb quatre interns del centre, a través de l’hipoterapia.

Els cavalls i el paisatge esdevenen protagonistes, juntament amb els interns, de la proposta.

SOMNIS I DRETS

Realització: Escola Collasso i Gil

Col·laboració musical: Grup La Llama i Andreu (DJ Lámina)

Catalunya, 2016 – 3 mins. 7 s.

SINOPSI:

A partir de la visualització del documental “Camí a l’escola”, els professors i alumnes del Collasso i Gil, al barri del Raval, treballen els paral·lelismes amb els protagonistes d’aquell documental, posant en valor allò que té el barri on viuen. I ho fan a través de la música, creant un rap amb quina lletra descriuen el seu dia a dia al Raval.

PAIDÓS

Realització: Fundació Pere Tarrés

Projecte Paidós: Cáritas Diocesana de Barcelona, en col·laboració amb la Fundació Pere Tarrés

Catalunya, 2016 – 6 min. 25 s.

SINOPSI:

Amb elements senzills i plens d’originalitat aquest documental ens apropa a un projecte d’acompanyament a famílies al barri de Roquetes.

El projecte s’adreça a famílies en situació de vulnerabilitat, enfortint les seves capacitats a través d’una intervenció integral (tots els membres de la família participen en el projecte), i intensa (es programen accions cada dia de la setmana).

LA LLUNA, LA PRUNA

Realització: El Botó Màgic

Projecte: Aspasim

Catalunya, 2017 – 1 mins. 6 s.

La companyia de contacontes El Botó màgic, formada per persones amb discapacitat intel·lectual, ens canten a través de llenguatge de signes i pictografies La lluna, la pruna, mostrant-nos que una cançó pot ser transmesa des de l’emoció i a través d’altres elements de comunicació.

SESSIÓ 23/01/18: CLASSE MAGISTRAL DE PERE ALBERÓ : CINEMA EN SABATILLES

“Quan algú fa servir aquella expressió que alguna cosa sembla de pel·lícula, immediatament pensem en alguna cosa extraordinària, fins a l’extrem de semblar inversemblant o superlativa.

És difícil pensar que el cinema es pot fer amb les coses més insignificants del nostre voltant i, curiosament, així va néixer, amb tots els membres de la família Lumière en situacions d’allò més casolanes. La indústria ha relegat tot aquest món a l’àmbit de l’amateur, però molts cineastes ens han fet veure que amb les insignificances del seu voltant podien fer grans pel·lícules, que tot depenia de la manera en què eren mirades i el sentit que se’ls hi donava.

Hi ha alguna cosa de la qual puguem parlar amb més propietat que del que està al nostre votant i forma part del nostre dia a dia? Igual només cal mirar-ho amb altres intencions per veure les històries que pot contenir”.

Pere Alberó

Pere Alberó, llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Va desenvolupar el seu doctorat al voltant de la tragèdia grega i la seva pervivència en l’obra de directors com Theo Angelopoulos, Andrei Tarkovski i Pier Paolo Pasolini.

Va ser assistent de direcció a La mirada d’Ulises de Theo Angelopoulos sobre la que va publicar un monogràfic a l’Editorial Paidós.

Ha dirigit els llargmetratges documentals Oliete, un pueblo de otra España (2000-2004); Una mirada sobre el prado que llora (2001-2004) i En el camino de Esmirna (2004-2008). Editats en DVD pe Intermedio.

Ha impartit classes de ficció i documental a diverses universitats i escoles de cinema i és col·laborador habitual a publicacions culturals espanyoles i gregues com Viejo Topo, Caimán cuadernos o Nosferatu. Ha publicat també diversos llibres individuals i col·lectius.

Actualment és el director acadèmic de l’Escola de Cinema de Barcelona.

SESSIÓ 24/01/2018: (Sessió ESCAC)

L’EscolaSuperior de Cinematografia i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) organitza un Màster de Cinema Documental i Societat per tal de formar professionals del món audiovisual o bé de les ciències humanes i socials en la plasmació fílmica de la realitat social que ens envolta.

L’objectiu és oferir a l'alumne les principals eines del llenguatge documental, per tal que pugui trobar el seu propi camí creatiu i desenvolupar les seves pròpies obres audiovisuals, fent-les viables i visibles

Aquests trets són presents en el projecte seleccionat, realitzat per una alumne del Màster i produït per ESCAC Films, que ens dona a conèixer un àmbit poc coneguts del nostre país ressaltant-ne, més enllà de la seva localització, els trets universal i humà.

ENTRE LA OLA Y LA ROCA

Durada: 89 minuts

Llengua: diàlegs en gallec i castellà

Producció: ESCAC Films, 2017

EQUIP TÈCNIC

Direcció: MANUEL LÓGAR

Guió: MANUEL LÓGAR

Director de Fotografia: MAEL SANTIAGO, en color

Muntatge: MANUEL LÓGAR

Director de Producció: DAVID SCHONWALD

Disseny de so: MARTÍ ALBERT / POL PLANA / JÚLIA BENACH

Musica: NICOLO PAGANINI.

SINOPSI

A Muxía, a la Costa da Morte gallega, els percebeiros es juguen la vida cada dia passejant-se en precari equilibri per penya-segats i illots, a la recerca del preuat marisc les vendes del qual els permetran malviure.

Una magnifica fotografia ens permet gaudir de la bellesa salvatge d’aquest peculiar paisatge, una vora de mar agresta i accidentada, batuda a cada moment per marors i tempestes. Enmig de les onades, sovint violentes, l’home tant fràgil com resistent, sobreviu.

Els concisos testimonis dels percebeiros palesen la duresa d’aquesta quotidianitat. Un treball de persones vivint al límit, tant econòmic com vital. Certament, no tenen una vida fàcil, la seva fràgil economia es veu contínuament amenaçada per factors diversos i la seva posició social es situa quasi be al marge. Ens ho expliquen molt bé tots aquells que intervenen en el documental: María Carrera, Félix i Ramón Vilela, Ángel Lema, Toñico Haz, Pi, Pablo Fernández, Mª del Mar Campos, amb les seves paraules.

Tretze anys després de la tragèdia del Prestige, aquest documental reflecteix la relació actual entre l'home i el mar, l'home i el seu entorn.

El director, Manuel Lógar va néixer l’any 1993 a la Coruña. Ha cursat els seus a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC). Interessat per la direcció i el muntatge, s’ha especialitzat en documentals i aquest film és el seu projecte de grau i opera prima.

SESSIÓ 25/01/2018: (Sessió ECIB)

L’ECIB,Escola de Cinema de Barcelona, porta més de 20 anys formant alumnes en els diversos oficis de la professió cinematogràfica. Molts d’ells ocupen avui papers de relleu dins de la Indústria del Cinema i la TV.

Presentació i col·loqui a càrrec de l’ECIB i de membres dels equips dels documentals

CANIS LUPUS

Direcció: Oriol Cervera Subirats

Catalunya, 2017 \ 18 min \ VO cat/cast

Fitxa tècnica:

Dirección y guión: Oriol Cervera

Dirección de fotografía: Alessio Aliprandi y Luis Martínez Macías

Asistente de fotografía: Anderson Ramírez

Dirección artística:Sabrina Marín

Diseño gráfico: Alessio Aliprandi

Sonido directo: Angelina Foschini y Mary Bohórquez

Montaje: Camila Ausente

Postproducción de audio: Angelina Foschini y Mary Bohórquez

Corrección de color: Camila Ausente

Sinopsis

Canis lupus és un documental amb una mirada d’autor. Una pel·lícula sobre el perquè de la necessitat de tenir mascotes en la societat contemporània. Una reflexió a través de personatges relacionats mitjançant una perruqueria canina de luxe a Barcelona, on els gossos són pentinats i vestits a l’ última moda. Descobreix com hem convertit al llop ferotge dels contes en un chihuahua amb tutú.

LA PARTIDA

Direcció: Marta de la Fuente Molinero

Catalunya, 2017\ 12 min\ VE

Ficha técnica:

Direcció: Marta de la Fuente Molinero

Fotografia: Maximiliano Martínez

Muntatge: Amina Muniz

So directe: Ángel Hernández

Post producció So: Esteban Monge

Disseny gràfic: Alessio Aliprandi

Productora: Dos Mentes

Co productora: Etcétera Films

Quatre malalts terminals ens porten a reflexionar sobre la mort, el sentit de la vida, les últimes voluntats que tots nosaltres haurem d’afrontar en els darrers moments de la nostra existència.

Aquesta reflexió es fa de forma pacífica i fins i tot lluminosa, què contrasta amb l’ardu tema de la mort, donat que a través del Proyecto Croupier – 34 naips que contenen afirmacions relacionades amb les últimes voluntats al final de la vida- , es van desgranant els records, els pensaments, les creences i les conviccions que tenen aquests pacients a l’hora d’afrontar els seus darrers moments.

CLARA

Direcció: Natalia María Gil

Catalunya, 2017\24 min\ VE

Ficha Técnica

Guión y Dirección: Natalia María Gil

Edición: Natalia María Gil

Cámaras: Natalia María Gil, Rodrigo Herrera, Fernanda Leitao

Sonido: Katherin Delgado Franco

Ayudante de dirección: Fernanda Leitao

Producción: Rosalecia Pascazi

Una producción de ECIB. Escola de cinema de Barcelona

Ficha artística

Clara Eugenia Lemos

"Clara" és la recerca del món personal de Clara Eugenia Lemos, una dona que va conviure durant la seva infantesa amb l’escriptor Andrés Caicedo, nascut a Cali (Colombia) l’any 1951 i que es va treure la vida als 25 anys promulgant que "viure més dels 25 era una insensatesa". Clarisol com ell li deia als seus 12 any va ser la inspiració per a la seva novel·lla ¡Qué viva la música!, un relat carregat d’excessos i transgressions inspirades en les vivències amb ella i els seus amics. Passats els anys després de la publicació del llibre, Clara es va convertir en un misteri quan va desaparèixer de Colòmbia durant la seva joventut. El documental és una reflexió i una trobada amb la Clara a la ciudad de Barcelona, on aquesta intenta explicar la imatge del seu passat al costat de l’escriptor.